Transformació 117: Baudeleriana

Per Sani

Amiga meva, estimada
-diu ell, alt, prim, molt sec
Vestit amb trajo de gala-
Imagina viatjar ben enllà
Per viure plegats
Estimant-nos tothora
Estimar fins morir
En aquell país que tant se t'assembla

Prou be sé que no hi ha
Temps per a tot, per riure i plorar
Tots els sols fitar
I els cels contemplar
en uns ulls traidors
on hi brillen llàgrimes

Allà tot és ordre i olor
perfum embriagador
Voluptuosa bellesa
luxe, erotisme i passió
Mobles antics, ben lluents
Polits per anys d'espera
Ens decorarien l'estança
Hi hauria les mes rares flors
mesclant ses olors
amb sentors d'ambre

Per fer-te feliç, satisfer els teus desigs
Vindrien vaixells de molt lluny
De tot arreu del món
Omplint molls i canals
Tot per fer-te oblidar que la mort
T'espera, ineluctable, al final
D'un massa curt trajecte.
Els petits, ja en nèixer
Senten la flaire mortal.

I és per això que fan crèixer
mil plors ferèstecs
udols plens de dol
Que pugen pels aires
I se'n queixen al sol
Que somriu, paternal,
Estén els seus raigs
Talment jacints d'or
Sobre els camps, els canals
I la ciutat tota sencera

Allà tot és ordre i olor
Perfum embriagador
I voluptuosa bellesa
Luxe, erotisme i passió
És llavors que el petit s'hi avesa
I s'adorm bressolat per l'amor
Acaronat per l'escalfor de la son
Inconscient del futur que li espera


[ La invitació al viatge ]

Transformació 77: La mort des pauvres

Per Sani

C'est la Mort qui console, et l'odeur qui fait vivre
C'est le destin de ces hommes et leur seul espoir
L'un malade et malingre, l'autre, très fin bourgeois
ils longent un chemin, puis s'arrêtent et discutent

A travers l'orage, la pluie, les nuages et le givre,
Il parlent du Temps qui pointe et qui passe
sans trève, sans repos, en hurlant : "Je suis Libre,
Et décide de vos rires, vos plaisirs et vos larmes ".

Et les nourrissons d'agiter leurs mains toutes petites
pour se plaindre, en pleurant, de l'odeur exotique
que très vite ils relient aux images de la Mort;

C'est vraiment notre fatum quotidien et tragique
Que de transformer cette senteur étrangère
En patrie familière ou en épave utopique !