Transformació 74: El mort i qui el vetlla

Per l'Arare


- La meva àvia, que en pau descansi, deia que des que naixem, que ja ens hem de preparar per morir.
- Diu que quan va néixer no parava de plorar, que es veu que sa mare era un no viure, perquè li perdia el plor i se li posava lila.
- Ai, Senyor, no som res!
- I menys en vestit de bany!
- Ja ho pot ben dir...
- De què diu que s’ha mort?
- De vell.
- I quina edat diu que tenia?
- Noranta-sis
- Oi que fumava?
- Caliquenyos!
- Collons!
- Home de Déu, no digui aquestes coses, que estem vetllant un mort!