Transformació 248: de vacances

Per Enric

Carregaven a poc a poc. El pare era un home solemne, amb camisa de quadres i pantalons grisos. La mare tenia la cara vermella de la calor. El cotxe vell, atrotinat i sense rentar, semblava que acabés de sortir del taller. Estaven abstrets encaixant maletes al cotxe, i de tant en tant el pare s’aturava i es passava la ma pel cabell com si volgués sospesar bé les paraules.

- Al portamaletes no hi ha lloc per a tot. La roba, el menjar, els bolquers i les bicicletes...i en el punt que tanques ja t’has de preparar a obrir. Perquè les ganes de plorar que tenen els bessons és perquè ja ho senten.

- Ja senten què?

- L'olor de fregit que hi ha escampada dels xiringuitos... Després un s'hi avesa...

Transformació 182: La patum (concurs de Sant Jordi)

Per l'Enric

Caminaven a poc a poc pel carrer major. Engrescats per l’excitació del foc i ensordits pel tro dels petards, tot just recuperaven l’alè. Una mica més avall, el drac encara corria i girava tirant foc.
El més alt caminava tranquil. Era cepat, amb les galtes vermelles i els ulls riallers; la noia era menuda, i reia, una mica nerviosa. Poc després van seure a un portal i es van treure els barrets.
Ell es va deslligar el mocador de coll, i apartant-li els rinxols de la cara, començà a netejar-li el sutge de les galtes amb delicadesa:

- Sembla un moment, però tens temps per a tot: riure, cridar, divertir-te i espantar-te. Però tan bon punt l’encens que ja t’has de preparar a que peti. Perquè els plors dels nens petits és perquè ja ho senten...

- Ja senten què, Jordi?

- L’olor de la pólvora cremada, princesa, que anuncia que tot ha de petar. Després t'hi aveses.

De lluny, unes passes es van anar acostant...

- Una rosa, amigo? compra tu, rosa, para chica guapa.