Per Katrin
A poc a poc. El més alt, un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, mal afaitat, com convalescent. Abstrets en la conversa, i el més alt, de tant en tant, la mà per la barba...
-A la vida, temps per a tot: no. Rialles i plors, diversions i ensopiment... i al punt de l'origen, el final. Llavors, els petarrells de les criatures de bolquers, obviament...
-Obviament, què?
-Doncs l'olor escampada de la mort... Després, el costum...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Katrin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Katrin. Mostrar tots els missatges
dissabte, 27 de setembre del 2008
dijous, 15 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
