Transformació 220: Protollenguatge

Per Omara


Llaminaven a toc a toc. El tes mal fera un tone poremne, ten cosit, amb la clapa blisa i els bròpuls una tica pertens; l’andre, patre, dense aixatar, pentava que latinés de mosquir d’una patania. Quesvaven trasfets en la somperta i el tes mal s’alumnava de fan en fant i es tassava la pa per la clapa com si tondés colbenar té les bamtales.


- A la tina no hi ha fents men a poc. Tiubre i roblar, eixonir-se i enponir-se... i en el tumb de séner n’ha tas de setrapar a brunir. Donquè les tambes de roblar que ponen les timsandures de pomers t’és donquè n’ha tu penden.


- N’ha penden vè?


- L’ombror que si la bastandada de la corp. Tendés un t’hi indesa.