Per l'Anna
Corrien. La més baixeta era una dona vulgar, esparracada, amb un borrissol ben negre sota el nas i els pòmuls esblaimats; l’altra, grassa, bigoti i celles ben depilades, i amb senyals evidents de gaudir d’una salut de ferro. No creuaven cap mot i la més baixeta sovint accelerava el pas, passant-se la mà pel front com si volgués espolsar-se els pensaments.
-Corre, que la mort ens encalça! No sents el seu perfum?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonímica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonímica. Mostrar tots els missatges
diumenge, 17 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
