Per l'Anna
No vull caminar. No vull que siguis alt. No vull conversar. No vull viure. No vull riure. No vull plorar. No vull sentir.
No vull morir...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris univers privat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris univers privat. Mostrar tots els missatges
divendres, 25 de juliol del 2008
diumenge, 17 de febrer del 2008
Transformació 118: Antonímica
Per l'Anna
Corrien. La més baixeta era una dona vulgar, esparracada, amb un borrissol ben negre sota el nas i els pòmuls esblaimats; l’altra, grassa, bigoti i celles ben depilades, i amb senyals evidents de gaudir d’una salut de ferro. No creuaven cap mot i la més baixeta sovint accelerava el pas, passant-se la mà pel front com si volgués espolsar-se els pensaments.
-Corre, que la mort ens encalça! No sents el seu perfum?
Corrien. La més baixeta era una dona vulgar, esparracada, amb un borrissol ben negre sota el nas i els pòmuls esblaimats; l’altra, grassa, bigoti i celles ben depilades, i amb senyals evidents de gaudir d’una salut de ferro. No creuaven cap mot i la més baixeta sovint accelerava el pas, passant-se la mà pel front com si volgués espolsar-se els pensaments.
-Corre, que la mort ens encalça! No sents el seu perfum?
divendres, 14 de desembre del 2007
Transformació 43: Reflex
Per l'Anna
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
…aseva ih’s nu sèrpseD …trom al ed adapmacse ah ih euq rolo’L-
?éuq netnes aJ-
.netnes oh éuqrep sè sreuqlob ed serutairc sel nenet euq rarolp ed senag sel éuqreP. rirom a raraperp ed sah’t aj rexièn ed tnup le ne i… es-riposne i es-ritrevid, rarolp i eruiR. tot a rep spmet ah ih on adiv al A-
.seluarap sel èb rasepsos sèuglov is moc abrab al rep ám al avassap se i tnat ne tnat ed avaruta’s tla sèm le i asrevnoc al ne stertsba nevatsE. aitlalam anu’d ritros ed sèbaca euq avalbmes, ratiafa esnes, ergam, ertla’l; sllemrev acim anu slumóp sle i asirg abrab al bma, titsev neb, enmelos emoh nu are tla sèm lE. cop a cop a nevanimaC
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
…aseva ih’s nu sèrpseD …trom al ed adapmacse ah ih euq rolo’L-
?éuq netnes aJ-
.netnes oh éuqrep sè sreuqlob ed serutairc sel nenet euq rarolp ed senag sel éuqreP. rirom a raraperp ed sah’t aj rexièn ed tnup le ne i… es-riposne i es-ritrevid, rarolp i eruiR. tot a rep spmet ah ih on adiv al A-
.seluarap sel èb rasepsos sèuglov is moc abrab al rep ám al avassap se i tnat ne tnat ed avaruta’s tla sèm le i asrevnoc al ne stertsba nevatsE. aitlalam anu’d ritros ed sèbaca euq avalbmes, ratiafa esnes, ergam, ertla’l; sllemrev acim anu slumóp sle i asirg abrab al bma, titsev neb, enmelos emoh nu are tla sèm lE. cop a cop a nevanimaC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
