Transformació 107: Foixiana (1)

Per la Júlia


Ho sap tothom, I és profecia,
El meu amic em va dir un dia,
i entre els seus dits, prims i lleugers,
Sa barba blanca s'estremia.
-Tot passa breu i tot és res,
No te n'adones, fina el dia:
Quan el matí tot just és nat
Crepuscle ombrívol ha arribat.


Els infants nats amb grans ploralles,
Saben que ja les acaballes
Del temps feixuc son a tocar
Perquè la mort, amb tendres dalles
Arriba fins al roquerar
On dorm el xiscle de les gralles.
Mes en el somni, el nou, albat
Ja a la sentor resta avesat.


En el record del vell pirata,
De l'argenter, envoltat de plata,
I del pagès, al seu quintar,
Del nou polític amb corbata,
Fins en la fe del capellà,
El gran neguit es pot copsar:
Quan el matí tot just és nat
Crepuscle ombrívol ja ha arribat.