Per Gemma
A qui ho vulgui llegir
Us notifico que, amb data d’avui, dos homes abstrets en la conversa (un, alt i solemne, ben vestit, amb barba grisa i els pòmuls una mica vermells, i l’altre, magre, sense afaitar, que semblava acabat de sortir d’una malaltia), tot caminant a poc a poc per la plaça, han escandalitzat mig poble quan se’ls ha sentit dir el que tot seguit reprodueixo:
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Contra aquestes afirmacions, que de cap manera podem admetre com a definitives, podeu interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició davant el senyor alt i el senyor magre en el termini que hom vulgui, a comptar des del moment de la recepció d’aquesta notificació o, si s’escau, des del dia de la seva publicació, sigui a la plaça major, davant l’església o al casinet, de conformitat amb l’ordre natural de les coses, que preveu que un nen deixarà de plorar just quan el bolquer tornarà a estar net.
A Vilamunt, deu de novembre del 2007
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notificació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notificació. Mostrar tots els missatges
dimecres, 21 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)