Transformació 122: Però

Per la Gemma


–Encara no m’he examinat, però ja la sento…

–Ja sents què?

–L’estranya sensació de no haver d’estudiar. A la vida hi ha tantes coses a fer... Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... però ara mateix només tinc temps per doldre’m del temps que no tinc.

–Vols dir que no et convindria sortir a caminar una estona?

–Què dius! Només falten setanta-dues hores per a l’examen! No puc perdre ni un minut! Ara res em pot allunyar del meu estudi. Ni l’olor de la mort!

–Però...

–Però... Què vols que em posi a plorar com una criatura de bolquers? No em costaria gaire ara mateix... saps? En el punt de començar a estudiar ja t’has de preparar a suspendre.

–Però tu...

­–Però jo em transformo. I com que no m’hi aveso, ni camino ni ploro. Fins dissabte!