Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transformacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transformacions. Mostrar tots els missatges
dijous, 9 d’octubre del 2008
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Transformació 269 : alfabet essencial amb afegits prescindibles
Per p
Abstrets, (acabar), (afaitar), (alt), (avesar-se), barba, (bolquers), caminaven, (conversa), (criatures), divertir.se, ensopir-se, (escampada), (estar), -fatalitat-, ganes, (grisa), haver-hi, (homes), i, -joc-, -kamikaze-, les, mà, (magre), (malaltia), (mort), néixer, olor, paraules, (passar), (plorar), (pòmuls), (preparar), (punt), que, riure, sentir, (solemne), (sortir), (sospesar), temps, un, vestit, (vida), -wagnerià-, -ximples-, -yperita?-, -zero.
Abstrets, (acabar), (afaitar), (alt), (avesar-se), barba, (bolquers), caminaven, (conversa), (criatures), divertir.se, ensopir-se, (escampada), (estar), -fatalitat-, ganes, (grisa), haver-hi, (homes), i, -joc-, -kamikaze-, les, mà, (magre), (malaltia), (mort), néixer, olor, paraules, (passar), (plorar), (pòmuls), (preparar), (punt), que, riure, sentir, (solemne), (sortir), (sospesar), temps, un, vestit, (vida), -wagnerià-, -ximples-, -yperita?-, -zero.
dimarts, 15 de juliol del 2008
enèsima nota. 1a edició
Acaba d'editar-se en paper -ai, el paper!- el volum Transformacions en una edició de bibliòfil limitadíssima i ja no en queda cap exemplar. 215 transformacions en poc més de 140 pàgines que ens han desaparegut de les mans sense adonar-nos-en o ens han estat encarregades. Un èxit aclaparador.
Repassant el passat amb la rapidesa i l'arbitrarietat que permet el negre sobre blanc tradicional, ens adonem de la qualitat dels textos curts -no sempre tan curts- que ens han anat acompanyant llarg dels mesos. Valorem els processos de creativitat que han produït petites obres mestres d'originalitat, de ritme, de capacitat de síntesi, de literatura de primera. En fi, que ens sentim plenament satisfets dels resultats. D'uns resultats que només han estat possibles gràcies a la gent que, convençuda per la idea inicial, han perseverat, però també d'aquells que, per diverses raons han volgut participar en l'empresa ni que fos una vegada. No citarem noms aquí perquè ja es poden veure més a la dreta, encara que potser en falti algun. Sense tots vosaltres aquest projecte hauria estat només un pensament, unes frases buides, en el millor dels casos, un esborrany incomplet. Moltíssimes gràcies a tots.
Sembla que això és un final, un comiat, un molt de gust per haver-nos conegut personalment o virtualment, però no és així. Sobre el llibre, cal dir que hem pensat de fer una segona edició, però problemes d'impressió i altres detalls que no explicitarem ens fan ser molt cauts a l'hora de intentar-la. Potser més endavant, si trobem un editor solvent (s'accepten suggeriments), ens decidirem a emprendre una edició de butxaca que estem segurs que tindria una gran acollida. Mentrestant, continuarem la tasca virtual que vam iniciar i que continuarà en aquest món tan canviant i fràgil fins que... qui ho sap?
Repetim: moltes gràcies a tots i benvinguts de nou. Que malgrat el que diu la Rodoreda, segur que tots, i alguns de nous, teniu encara temps de transformar, o és que teniu les vacances extraordinàriament ocupades i programades o encara creieu en la inspiració? Apa, a la feina!
Repassant el passat amb la rapidesa i l'arbitrarietat que permet el negre sobre blanc tradicional, ens adonem de la qualitat dels textos curts -no sempre tan curts- que ens han anat acompanyant llarg dels mesos. Valorem els processos de creativitat que han produït petites obres mestres d'originalitat, de ritme, de capacitat de síntesi, de literatura de primera. En fi, que ens sentim plenament satisfets dels resultats. D'uns resultats que només han estat possibles gràcies a la gent que, convençuda per la idea inicial, han perseverat, però també d'aquells que, per diverses raons han volgut participar en l'empresa ni que fos una vegada. No citarem noms aquí perquè ja es poden veure més a la dreta, encara que potser en falti algun. Sense tots vosaltres aquest projecte hauria estat només un pensament, unes frases buides, en el millor dels casos, un esborrany incomplet. Moltíssimes gràcies a tots.
Sembla que això és un final, un comiat, un molt de gust per haver-nos conegut personalment o virtualment, però no és així. Sobre el llibre, cal dir que hem pensat de fer una segona edició, però problemes d'impressió i altres detalls que no explicitarem ens fan ser molt cauts a l'hora de intentar-la. Potser més endavant, si trobem un editor solvent (s'accepten suggeriments), ens decidirem a emprendre una edició de butxaca que estem segurs que tindria una gran acollida. Mentrestant, continuarem la tasca virtual que vam iniciar i que continuarà en aquest món tan canviant i fràgil fins que... qui ho sap?
Repetim: moltes gràcies a tots i benvinguts de nou. Que malgrat el que diu la Rodoreda, segur que tots, i alguns de nous, teniu encara temps de transformar, o és que teniu les vacances extraordinàriament ocupades i programades o encara creieu en la inspiració? Apa, a la feina!
dijous, 20 de març del 2008
cinquena nota: i 150!!!
A poc a poc hem anat caminant, abstrets en la conversa, i gairebé sense adonar-nos-en, avui puja la tranformació 150.
Ens agraden les xifres rodones (i les primeres), i celebrem la fita començant la publicació d'una sèrie de transformacions a moltes mans, anomenada "rumor", on els més habituals de la casa s'han anat trametent un missatge encadenat que... llegiu-lo vosaltres mateixos, però sembla que no ens prestem massa atenció els uns als altres i al final ens hem anat embolicant una mica...
Els rumors els anirem pujant un al dia, però entremig posarem algunes transformacions especials de setmana santa -bastinència i contenció- que ja estan fetes i que, en dates diferents, no tenen la mateixa vigència.
De moment hi ha 6 rumors ja disponibles, però si us ve de gust continuar la cadena, envieu-nos un e-mail (ja sabeu: xurriblog(a)gmail.com ó salla(a)gmail.com) i us enviarem el darrer missatge perque us hi enganxeu. Només us demanem que ho feu prou ràpid perquè poguem encadenar-los en dies alternats consecutius.
I felices 150 transformacions!
dissabte, 16 de febrer del 2008
Transformació 116: Premi
Per transformacions
(Un focus il·lumina des que surt de darrere d’un cortinatge de vellut blau un home alt, ben vestit, solemne, amb la barba blanca i els pòmuls una mica vermells. L’home camina a poc a poc i s’atura al darrere d’un faristol. Intenta traspassar amb la mirada la barrera lumínica del focus, com si pressentís un públic amagat darrere d’una pantalla d’ordinador. Després d’un moment, decebut, es passa la mà per la barba i inicia el seu parlament davant del micròfon)
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt néixer ja t’has de preparar a morir. Per què les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
( També de darrere dels cortinatges, però de la part oposada d’on ha aparegut l’home, surt precipitadament una dona amb vestit de nit, negre, brillant, escotat, i les úniques joies, unes perles blanquíssimes a les orelles. A les mans duu una una figura daurada.)
-Però... home... és pot saber qué dius? que senten què?
( L'home, sorprés, es gira desconcertat. S'atabala, triga uns segons a continuar parlant...)
-Doncs... l’olor que hi ha escampada de la mort, obviament... tot i que després un s’hi avesa.
(La dona se'l mira de dalt a baix, incrèdula i, només per un instant, fa un gest d'impaciència. Somriu i fa una passa elàstica endavant. Amb l'espatlla aparta suaument el barbut del micro; el focus la il·lumina mentres deixa la figura sobre el faristol. L’home queda momentàniament en la foscor; després s'acosta a la dona)
- No s'hi capfiquin, que aixó només són bestieses. En realitat el que volem aquesta nit és agrair a la Mar la generositat en concedir-vos aquest guardó de l'Eseya, immerescut, un dels més prestigiosos de la xarxa, que ha atorgat a tots vostés, que, enviant transformacions, llegint-les, comentant-les, han construït aquest lloc i han fet possible que dia rere dia les paraules trobessin nous sentits...
(Després dels aplaudiments, un cop acabada la cerimònia i durant el posat a la sortida del teatre, els fotògrafs els senten xiuxiuejant entre dents)
.bmp)
(ell) - Em sap greu que frivolitzis amb coses tant serioses... i a més, m'has fet quedar malament.
(ella) - Em sembla que en fas un gra massa, tanta mort, tanta pudor... t'estàs ensopint.
(ell) - Frívola. Superficial. Inculta!
(ella) -Trist. Plasta. I calla ara... i somriu!
(tots dos) - Lluiiiiiisssss......
(llum de flaixos)
(Un focus il·lumina des que surt de darrere d’un cortinatge de vellut blau un home alt, ben vestit, solemne, amb la barba blanca i els pòmuls una mica vermells. L’home camina a poc a poc i s’atura al darrere d’un faristol. Intenta traspassar amb la mirada la barrera lumínica del focus, com si pressentís un públic amagat darrere d’una pantalla d’ordinador. Després d’un moment, decebut, es passa la mà per la barba i inicia el seu parlament davant del micròfon)
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt néixer ja t’has de preparar a morir. Per què les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
( També de darrere dels cortinatges, però de la part oposada d’on ha aparegut l’home, surt precipitadament una dona amb vestit de nit, negre, brillant, escotat, i les úniques joies, unes perles blanquíssimes a les orelles. A les mans duu una una figura daurada.)
-Però... home... és pot saber qué dius? que senten què?
( L'home, sorprés, es gira desconcertat. S'atabala, triga uns segons a continuar parlant...)
-Doncs... l’olor que hi ha escampada de la mort, obviament... tot i que després un s’hi avesa.
(La dona se'l mira de dalt a baix, incrèdula i, només per un instant, fa un gest d'impaciència. Somriu i fa una passa elàstica endavant. Amb l'espatlla aparta suaument el barbut del micro; el focus la il·lumina mentres deixa la figura sobre el faristol. L’home queda momentàniament en la foscor; després s'acosta a la dona)
- No s'hi capfiquin, que aixó només són bestieses. En realitat el que volem aquesta nit és agrair a la Mar la generositat en concedir-vos aquest guardó de l'Eseya, immerescut, un dels més prestigiosos de la xarxa, que ha atorgat a tots vostés, que, enviant transformacions, llegint-les, comentant-les, han construït aquest lloc i han fet possible que dia rere dia les paraules trobessin nous sentits...(Després dels aplaudiments, un cop acabada la cerimònia i durant el posat a la sortida del teatre, els fotògrafs els senten xiuxiuejant entre dents)
.bmp)
(ell) - Em sap greu que frivolitzis amb coses tant serioses... i a més, m'has fet quedar malament.(ella) - Em sembla que en fas un gra massa, tanta mort, tanta pudor... t'estàs ensopint.
(ell) - Frívola. Superficial. Inculta!
(ella) -Trist. Plasta. I calla ara... i somriu!
(tots dos) - Lluiiiiiisssss......
(llum de flaixos)
dilluns, 5 de novembre del 2007
alguns aclariments (i trieu el text inicial!)
En els post anterior us presentava quatre textos perquè triéssiu aquell que pensàveu que podria anar millor per començar les variacions. Com més neutre, millor, crec. Tornem a l’exemple de Queneau. L’autor escriu 99 variacions a partir de l’anotació que podeu llegir a la dreta del bloc. Les transformacions són de tot tipus: predomini d’una figura retòrica, tipus de narrador, característica d’estil (telegràfic, oficial...), etc. A continuació us transcric tres exemples del seu llibre (el primer dedicat als blocaires de ciències reticents a participar) que podeu llegir en francès, com els altres 96, aquí.
Geomètric
En un paral·lelípede rectangle que es desplaça al llarg d’una línia recta d’equació 84 x + S = y, un homoide A que presenta un casquet esfèric envoltat per dos sinusoides, per damunt d’una part cilíndrica de longitud l > n, presenta un punt de contacte amb un homoide B. Demostrar que aquet punt de contacte és un punt de retrocés.
Si l’homoide A creua un homoide homòleg C, llavors el punt de contacte és un disc de radi r . Determinar l’altura h d’aquest punt de contacte en relació a l’eix vertical de l’homoide A.
Tanka
Un autobús ve
Un zazou amb barret puja
Un aürt hi ha
Més tard a Saint-Lazare
D’un botó va la cosa
Homéotéleutes
Per un rodal de camí ral, un pardal de carnaval, alt com un fanal i amb una mona pasqual dalt el timbal, fa un salt i diu mal d’un animal per un assalt lateral : « Criminal, no s’hi val », però al final vol deixa’l per un setial del gabial municipal.Al cap d’una horal, davant l’estacial de Saint-Lazare l’observal que xerral sobre un botal, un botal d’abrigal.
No hi ha límit ni suggeriments en les transformacions. Cadascú pot imaginar una nova versió, entre les quals jo suggeria d’imitar l’estil d’algun bloc simplement com una possibilitat més: a l’estil de katrin, per exemple; però la imaginació és vostra...
Ara, el que cal és triar el text base d’entre els quatre que indico (voteu!) o proposar-ne un de nou.
El cap de setmana miraré de concretar les bases i obrir la veda.
Posts relacionats, a més dels d'aquest bloc:
una modesta proposta
autor, traductor, lector
Geomètric
En un paral·lelípede rectangle que es desplaça al llarg d’una línia recta d’equació 84 x + S = y, un homoide A que presenta un casquet esfèric envoltat per dos sinusoides, per damunt d’una part cilíndrica de longitud l > n, presenta un punt de contacte amb un homoide B. Demostrar que aquet punt de contacte és un punt de retrocés.
Si l’homoide A creua un homoide homòleg C, llavors el punt de contacte és un disc de radi r . Determinar l’altura h d’aquest punt de contacte en relació a l’eix vertical de l’homoide A.
Tanka
Un autobús ve
Un zazou amb barret puja
Un aürt hi ha
Més tard a Saint-Lazare
D’un botó va la cosa
Homéotéleutes
Per un rodal de camí ral, un pardal de carnaval, alt com un fanal i amb una mona pasqual dalt el timbal, fa un salt i diu mal d’un animal per un assalt lateral : « Criminal, no s’hi val », però al final vol deixa’l per un setial del gabial municipal.Al cap d’una horal, davant l’estacial de Saint-Lazare l’observal que xerral sobre un botal, un botal d’abrigal.
No hi ha límit ni suggeriments en les transformacions. Cadascú pot imaginar una nova versió, entre les quals jo suggeria d’imitar l’estil d’algun bloc simplement com una possibilitat més: a l’estil de katrin, per exemple; però la imaginació és vostra...
Ara, el que cal és triar el text base d’entre els quatre que indico (voteu!) o proposar-ne un de nou.
El cap de setmana miraré de concretar les bases i obrir la veda.
Posts relacionats, a més dels d'aquest bloc:
una modesta proposta
autor, traductor, lector
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
