dissabte, 19 de juliol del 2008

Transformació 231: Memòria del desig

Per la Gemma

-Ja t’ho deia jo que a la vida no hi ha temps per a tot.
-No és veritat. Hi el temps just per allò que desitges.
-Desig?
-Sí, he dit desig.
-Fa temps que no sento desig... desig per una dona. I tu?
-Cada dia... El desig per una dona el temps no l’esborra. No ho recordes? Pots estimar el cos d’una dona lentament, ignorant el temps, escrutant cada racó del seu cos, assaborint-lo com un preuat regal que suaument obsequies amb la teva mel, però també pots fruir amb passió escapçant el plaer com si t’hi anés la vida.
-Ara recordo... Estàvem asseguts dins del taxi. Amb una seriositat immutable vaig posar la mà sobre el seu genoll i poc a poc vaig deixar que llisqués per la seva cuixa fins arribar a l’entrecuix. No dèiem res, miràvem endavant pendents del taxista, mentre la meva mà es perdia sota la faldilla. Sentia l’alè càlid de la seva respiració i no vaig poder reprimir el desig d’acostar els llavis a la seva orella per llepar-li mentre la meva mà es perdia entre les seves humitats a mida que el meu sexe anava endurint-se. El trajecte era curt, sabíem que aquella excitació no podria culminar en aquell seient, però les nostres mans ja no podien deixar de tocar-se. Vaig aconseguir arribar als seus pits, salvant els dòcils obstacles de la roba, on aquells mugrons durs esperaven el contacte amb els meus dits. El trajecte era curt, sabíem que aquella excitació no podria culminar en aquell seient, però les nostres mans ja no podien deixar de tocar-se. La seva mà acariciava el meu sexe erecte, les nostres llengües ja s’havien trobat, ja no estàvem pendents ni del temps, ni del trajecte ni del taxista.
-Segueix, segueix, que cosa està molt interessant.
-Au va, no siguis crio.
-No ho veus? Has recordat el desig! Veus com hi ha temps per a tot?
-No, no hi ha temps per a tot... Ja no podré sortir amb ella d’aquell taxi, jo amb la bragueta oberta i ella amb el sostenidor descordat, decidits a no aturar aquella follia.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

UI, aquestes transformacions s'estan escalfant, caram, caram...

el paseante ha dit...

Un text molt excitant? És una història real?

Anònim ha dit...

neeeeena!!!! que és estiu i fa calor...uuuffff!!!!



* continuarà? :D

Anònim ha dit...

Paseante, és estricta fantasia... ;))

Anònim ha dit...

Sí, Júlia, és que les transformacions són infinites!!!

Anònim ha dit...

Neeeeen!!!! ja ho veus!! la calor també pot ser infinita, ja sigui al costat d'una bona barbacoa coent sardines... ja sigui transformant.... jajajajajaja

Anònim ha dit...

Aisss martí, que no he signat, és que m'atabales!

No, no continuarà pas, que no t'ho ha dit l'home magre que tot just ja no recorda el desig... i que el record l'ha deixat palplantat amb la bragueta oberta sense temps per culminar aquella follia????? caxis!