divendres, 29 de febrer de 2008

Transformació 130 : Acròstica

Per Gemma

Rondinaire és l’home alt de barba gris.
On diu que només hi ha mort i temps fugit?
Diu que l’infant només en néixer ja ho sap?
Olora i ja plora? Amb l’home magre
Riem plegats, que ell de riure sí que en sap.
Està prim, sembla que no para mai quiet,
Diuen que està malalt, però no us confongueu:

Abandera una vida lliure i plena.

dijous, 28 de febrer de 2008

Transformació 129: Criptotextual

Per Sani

Projecte virtual consistent en la implementació escriptòrica d'un text transformacional que es converteix en una de les moltes excrecències numerades i online que surten d'un tronc comú: un text de base, pristí, mercerodorèdic, sel·leccionat entre una sèrie limitada de mostres tòpiques proposada a un grupet happyfewià de tranformadors que el van votar.

La sinequanositat del projecte precisa haver d'imbricar en el discurs hypertextual, de llargada indeterminada, un conjunt d'elements conceptuals necessaris i suficients.
1. Dos personatges de perfils eteris i desdibuixats.Cal provocar que brolli una mena d'oposició entre un quidam alt-prim-barba canuda-ben vestit /vs/ un quidam- poca cosa-maldestre-malaltís.


2. Geografia contextual imprecisa i moviments indeterminats: passeig lineal o bidireccional, en cercle o en espiral.
3. Interactivitat verbal de feble intensitat. Un parla i l'altre replica sense gaire convenciment.
4. Discurs: reflexió físicofilosòfica sobre la relativitat del temps, l'espai i la ubiqüitat, concloent en la ubiqüitat de grau zero , apriorística i axiomàtica.


5. Presència d'una olfactivitat negativa i mortuòria aplicada a tot i a tothom, inclosos els nadons nou nats. Versemblança elevada però sempre inferior al 80%
6. Tesi primària: el plor infantil té arrels en la captació de la ofactivitat negativa en orígen, coneguda familiarment amb el nom de pudor.


Posibilitat de mesura de la longitud d'ona del plor (en MH) i de la intensitat de la pudor (en hectopascals).

7. Tesi secundària: molt més discutible encara que la primera, asegura que l'individu globalitzat a tot s'avesa a poc a poc
(ens remet al ja clàssic principi de Pavlov).


dimecres, 27 de febrer de 2008

Transformació 128: Verbs purs*

Per pere

Retruny el cel en tarda de tempesta. El dos homes, sota els paraigües i amb passos lents, fugen de la pluja i s’esmunyen en una casa d’estret portal. Cruixen les fustes del terra. S’obre una porta a l’habitació dels fons on lluu una claror miserable i, mentre ix una dona amb posat preocupat, senten tossir el nadó - un pruir inacabable- que a penes dorm en tot el dia. La mare omple un pot d’alumini i fa bullir la llet d’una cabra que ha munyit encara no fa una hora; ha funyit al matí i ara cus un vell drap esparracat que ha collit de terra. En aquest punt, els dos homes mantenen una conversa breu. El més alt, de barba grisa, posat solemne i uns pòmuls vermells lluents, s’ajup i gruny a l’orella del més baix, d’aparença malaltissa:

-Quin engany la vida! Riures i plors, alegries i tristors vénen i moren en un instant. Punys per la vida i ja tens la mort. Aquesta criatura de bolquers ja la pressent.

-Ja sent què? –escup les paraules l’altre home, distret.

- Com put la mor... Després no et ve de nou.



* aquí

dimarts, 26 de febrer de 2008

Transformació 127: L'autoritat competent

Per Arare


-Papele!
-Com diu?
- Papele! ¡Y hábleme ujté en crijtiano!
- Miri, és que no sé què vol dir. Què és papele?
- ¿M’ettá utté tomando er pelo?
- No, no senyor, no, li ho juro per aquest barret tan bonic que porta, jo...
- ¡Que me hable en crijtiano, coño!
- Ai, mariasantísima, que no sé pas què he de fer, jo, ara
- Pepetaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Què coi fots? Vinga, dona, que hem de vestir l’Anselmu i com més estona passa, més fred està! Que ja està garrativat!
- Ja vinc, ja vinc, que aquí hi ha un senyor que no sé pas què vol.
- Oiga, señora, hagaustelfavó, que m’enseñe lorpapele
- Perdoni, senyor guàrdia, però és que jo no entenc el seu idioma
- No me se haga la tonta, vamo!
- Si és cert, si és que no sé què em diu, que tot just vaig a ajudar aquí al costat de casa, senyor, que se’ns ha mort l’Anselmu, que Mossèn Pinxo ja li ha donat l’extremunció, que...
- Déjesusté de chácharas y que me enseñe lojpapele. Er carné d’identidá, señora, ¡que no le pío la luna! ¡Y no me pongusté má nervioso de lo quejtoy, coño!
- Ai, home de Déu, i per què no m’ho deia abans, que volia veure el meu carnet d’identitat?
- Pepetaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
- Ja vinc, ja vinc! Ai, deumeu, que ara no el trobo, que l’Anselmu aviat farà pudor, que, ay señor guardia, que no encuentro nada, que mire que...
- Venga, señora, que no tengo tordía, ¿lo ve, como si que mentiende, cuando quiere?
- Si ja sento l’olor, si és que, ai, senyor guàrdia, amb aquest barret tan bonic que porta i tan nerviós que se’m posa...
- Vamo a vé, mujé: d’entrada, l’he disho que me hable en crijtiano y no le da la santa gana, y luego, dejusté tranquilo mi tricornio, o me la shevo ar cuartelisho por desacato a l’autoridá
- Pepetaaaaaaaaaaaaaaaaa! Que ja no podem esperar méeeees
- Senyor guàrdia, no trobo el moneder, no trobo res, l’Anselmu s’ha de vestir, que la Felipa no ho pot fer tota sola i... però què fa? Però... senyor guàrdia, deixi’m estar! No em toqui, eh? A mi no em toqui!
- Señora, queda ujté detenida, así que no se resijta
- Ai, ai, ai!
- ¡Jozéeeeeeee, ven a ashudarme, que no se deha, la condená!
- avamariapuríssima!
- Sin pecao consebía. Vamo p’ashá!

I l’Anselmu sense vestir!

dilluns, 25 de febrer de 2008

Transformació 126: Informe policial

Per Sani

Els informadors de la secció d'exteriors apunten que la trobada dels dos sospitosos va tenir lloc al parc d'Enveja, a les 20h en punt del divendres. Després de saludar-se fredament, enfilaren el caminet cap a la sortida principal i passejaren desvagadament.
El més vell dels dos, alt i prim, vestia americana de pana, mocasins negres i barret de llana. El més jove duia una gorra al cap, portava una gavardina beig , calçava sabates amb cordons (força gastades, precisa l'informador) i feia força mala cara: o estava malalt o encara no s'havia recuperat d'alguna malatia recent.
La gravació, feta des de la furgoneta X469, reproduia fil per randa la conversa sencera dels dos sospitosos.
Malhauradament, en començar a fer la transcripció, a comissaria, a l'agent ZZ2 se li va recargolar la cinta magnètica i se'n va fer malbé un tros de manera irrecuperable.

El present informe es va redactar a partir de la declaració de l'agent de la furgoneta encarregat del seguiment i l'enregistrament de les converses dels sospitosos.

L'agent ZZ7 declara que un dels dos, el més alt, es queixava del pas del temps (segons ell, això era una paraula clau o un codi) i de la impossibilitat de fer una cosa i la contraria simultàniament. Va dir que s'havia d'estar preparat per morir (possible al·lusió a un atemptat?).

Després es va referir al un fill seu o a un nadó, i va parlar de plors i del preu dels bolquers (més paraules-clau, sens subte).
La conversa devia ser força críptica, perquè el més jove dels dos semblava no ho entenia prou bé, i li demanava precisions ...
L'altre li parlà d'olor, de mort i de resignació, que semblen ser els tres darrers elements codificats del missatge que intercanviaren...

=> Procedeixin a la seva descriptació immediata!

Signat, el comissari

diumenge, 24 de febrer de 2008

Transformació 125: Maig de 1895

Per pere


Acabat el funeral del seu cosí, en Narcís, curta barba blanca prematura, s’atura a parlar amb mossèn Cinto. Tots dos estan atribultas per les pèrdues recents. El primer perquè la mort d’en Josep li fa palesa la brevetat d’una vida en què a penes hi ha temps per riure i per plorar per divertir-se i per entristir-se. El segon perquè se sent injustament foragitat del palau de Portaferrissa on l’havia acollit el marquès i on havia passat els millors anys de la seva vida i perquè ara, fugit de la Gleva i perseguit, no sap com enfrontar-se al món que el nega.

L’endemà a la nit, ja a casa de Deseada, el capellà, que semblava absent -olor de mort arreu- en la conversa del dia anterior, escriu:

Los homens com l’atzavara,
no haurien may de florir,
puix no’n floreix un encara

que ja es damnat a morir.

dissabte, 23 de febrer de 2008

Transformació 124: Haikús

Per la Júlia

A poc a poc,
Dos homes al carrer,
Amistat vella.

Pòmuls vermells
Barba d'argent antic,
Sàvies paraules:

-La vida breu
Aplega goig i plor,
Neguit i rauxa.

Entre bolquers
L'infant prou que ho percep
A les palpentes-.

Magre el company,
Estigma malaltís,
Indiferència:

-Què sent, l'infant?
-Olor de mort pertot,
fetor de pluja.

Mes avesat
Atura un punt el plor,
Vida estantissa.

divendres, 22 de febrer de 2008

Transformación 123: A la J.J.J.Jimenez.

Per Aparecido

Nosotros, Platero, vamos a ir despacio, tú con tu lana, yo con mi alma.
Mirala, Platero, Ahi viene, calle abajo, en el sol de cobre.
Se diría el cielo un mundo de niños llorones.
Va a acampar, como siempre, tras el todo. Acércate mas, Platero. Ven... Ves todo el pueblo huele entonces la muerte, más o menos generosa. De tal manera está en su sitio, el olor es suyo tan entero, que casi se podria coger de ella en la mano su caudal completo. Se diría el cielo un mundo de niños llorones.
Y Platero, mudo, tiembla de nuevo él... él de un solo temblor.

dijous, 21 de febrer de 2008

Transformació 122: Però

Per la Gemma


–Encara no m’he examinat, però ja la sento…

–Ja sents què?

–L’estranya sensació de no haver d’estudiar. A la vida hi ha tantes coses a fer... Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... però ara mateix només tinc temps per doldre’m del temps que no tinc.

–Vols dir que no et convindria sortir a caminar una estona?

–Què dius! Només falten setanta-dues hores per a l’examen! No puc perdre ni un minut! Ara res em pot allunyar del meu estudi. Ni l’olor de la mort!

–Però...

–Però... Què vols que em posi a plorar com una criatura de bolquers? No em costaria gaire ara mateix... saps? En el punt de començar a estudiar ja t’has de preparar a suspendre.

–Però tu...


­–Però jo em transformo. I com que no m’hi aveso, ni camino ni ploro. Fins dissabte!

dimecres, 20 de febrer de 2008

dimarts, 19 de febrer de 2008

Transformación 120: a la Forges

Por Xurri

Nota: si cliqueu l'imatge, podreu llegir sense lupa.

dilluns, 18 de febrer de 2008

Transformació 119: Ambpa lapa pepe

Per Arare

Capamipinapavepen apa popoc apa popoc. Elpe mépés apalt eperapa unpu hopomepe sopolepemnepe, bepen vepestipit, apamb lapa baparbapa gripisapa ipi epels pòpomupuls upunapa mipicapa vepermepells; l'apaltrepe, mapagrepe, sepensepe apafapaipitapar, sepemblapavapa quepe apacapabépés depe soportipir d'upunapa mapalalpatipiapa. Espetapavepen apabstrepets enpe lapa coponvepersapa ipi elpe mépés apalt s'apatupurapavapa depe tapant enpe tapant ipi espe papassapavapa lapa màpa peper lapa baparbapa copom sipi vopolguépés sopospepesapar bépe lepes paparapaupulepes.

-Apa lapa vipidapa nopo hipi hapa tepemps peper apa topot. Ripiupurepe ipi ploporapar, dipivepertipir-sepe ipi enpesopopipir-sepe... ipi epen elpe pupunt depe néipeixeper japa t'hapas depe prepepaparapar apa moporipir. Peperquèpe lepes gapanepes depe ploporapar quepe tepenepen lepes cripiapatupurepes depe bopolquepers éspe peperquèpe japa hopo sepentepen.
-Japa sepentepen quèpè?

-L'opolopor quepe hipi hapa epescapampapadapa depe lapa moport... Depesprépés unpu s'hipi apavepesapa...

diumenge, 17 de febrer de 2008

Transformació 118: Antonímica

Per l'Anna

Corrien. La més baixeta era una dona vulgar, esparracada, amb un borrissol ben negre sota el nas i els pòmuls esblaimats; l’altra, grassa, bigoti i celles ben depilades, i amb senyals evidents de gaudir d’una salut de ferro. No creuaven cap mot i la més baixeta sovint accelerava el pas, passant-se la mà pel front com si volgués espolsar-se els pensaments.

-Corre, que la mort ens encalça! No sents el seu perfum?

dissabte, 16 de febrer de 2008

Transformació 117: Baudeleriana

Per Sani

Amiga meva, estimada
-diu ell, alt, prim, molt sec
Vestit amb trajo de gala-
Imagina viatjar ben enllà
Per viure plegats
Estimant-nos tothora
Estimar fins morir
En aquell país que tant se t'assembla

Prou be sé que no hi ha
Temps per a tot, per riure i plorar
Tots els sols fitar
I els cels contemplar
en uns ulls traidors
on hi brillen llàgrimes

Allà tot és ordre i olor
perfum embriagador
Voluptuosa bellesa
luxe, erotisme i passió
Mobles antics, ben lluents
Polits per anys d'espera
Ens decorarien l'estança
Hi hauria les mes rares flors
mesclant ses olors
amb sentors d'ambre

Per fer-te feliç, satisfer els teus desigs
Vindrien vaixells de molt lluny
De tot arreu del món
Omplint molls i canals
Tot per fer-te oblidar que la mort
T'espera, ineluctable, al final
D'un massa curt trajecte.
Els petits, ja en nèixer
Senten la flaire mortal.

I és per això que fan crèixer
mil plors ferèstecs
udols plens de dol
Que pugen pels aires
I se'n queixen al sol
Que somriu, paternal,
Estén els seus raigs
Talment jacints d'or
Sobre els camps, els canals
I la ciutat tota sencera

Allà tot és ordre i olor
Perfum embriagador
I voluptuosa bellesa
Luxe, erotisme i passió
És llavors que el petit s'hi avesa
I s'adorm bressolat per l'amor
Acaronat per l'escalfor de la son
Inconscient del futur que li espera


[ La invitació al viatge ]

Transformació 116: Premi

Per transformacions

(Un focus il·lumina des que surt de darrere d’un cortinatge de vellut blau un home alt, ben vestit, solemne, amb la barba blanca i els pòmuls una mica vermells. L’home camina a poc a poc i s’atura al darrere d’un faristol. Intenta traspassar amb la mirada la barrera lumínica del focus, com si pressentís un públic amagat darrere d’una pantalla d’ordinador. Després d’un moment, decebut, es passa la mà per la barba i inicia el seu parlament davant del micròfon)

-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt néixer ja t’has de preparar a morir. Per què les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.

( També de darrere dels cortinatges, però de la part oposada d’on ha aparegut l’home, surt precipitadament una dona amb vestit de nit, negre, brillant, escotat, i les úniques joies, unes perles blanquíssimes a les orelles. A les mans duu una una figura daurada.)

-Però... home... és pot saber qué dius? que senten què?

( L'home, sorprés, es gira desconcertat. S'atabala, triga uns segons a continuar parlant...)

-Doncs... l’olor que hi ha escampada de la mort, obviament... tot i que després un s’hi avesa.

(La dona se'l mira de dalt a baix, incrèdula i, només per un instant, fa un gest d'impaciència. Somriu i fa una passa elàstica endavant. Amb l'espatlla aparta suaument el barbut del micro; el focus la il·lumina mentres deixa la figura sobre el faristol. L’home queda momentàniament en la foscor; després s'acosta a la dona)

- No s'hi capfiquin, que aixó només són bestieses. En realitat el que volem aquesta nit és agrair a la Mar la generositat en concedir-vos aquest guardó de l'Eseya, immerescut, un dels més prestigiosos de la xarxa, que ha atorgat a tots vostés, que, enviant transformacions, llegint-les, comentant-les, han construït aquest lloc i han fet possible que dia rere dia les paraules trobessin nous sentits...

(Després dels aplaudiments, un cop acabada la cerimònia i durant el posat a la sortida del teatre, els fotògrafs els senten xiuxiuejant entre dents)


(ell) - Em sap greu que frivolitzis amb coses tant serioses... i a més, m'has fet quedar malament.

(ella) - Em sembla que en fas un gra massa, tanta mort, tanta pudor... t'estàs ensopint.

(ell) - Frívola. Superficial. Inculta!

(ella) -Trist. Plasta. I calla ara... i somriu!

(tots dos) - Lluiiiiiisssss......

(llum de flaixos)

divendres, 15 de febrer de 2008

Transformació 115: Lul·liana

Per pere


Ja vell, amb llarga barba blanca però l’esquena encara dreta, Blanquerna, en altre temps enamorat d’Aloma, s’havia retirat a fer vida d’oració i de meditació. I en la solitud, escrivia llibres que parlaven de les seves experiències i del coneixement de Déu.

Un dia es va presentar a la porta de la seva ermita un joglar que, després de visitar moltes corts i d’haver conegut molts savis, encara no havia trobat ningú que li apaivagués el neguit que sentia per la brevetat de la vida.

Molts dies es quedà el joglar amb el mestre escoltant els seus ensenyaments, fins que va arribar el moment en què, satisfets els seus dubtes, considerà que ja podia anar pel món divulgant els coneixements rebuts. I cada dia en llevar-se, llegia uns versets dedicats al seu amat, i durant la resta de la jornada els repetia a qui els volgués escoltar i meditar sobre el seu contingut. I així transcorria la seva vida, ja sense cap por a la mort.

Aquell dia, ja apresos de memòria tots els versets, li va plaure recordar-ne tres. I això era el 14 de febrer de 1308. Deien així:

Els camins pels quals l’amic busca el seu amat són llargs, perillosos, poblats de consideracions, de sospirs i de plors i il·luminats d’amors.

Moria l’amic per plaer, i vivia per llanguiments; i els plaers i els turments s’ajustaven i s’unien en ésser una cosa mateixa en la voluntat de l’amic. I per això l’amic en un mateix temps moria i vivia.


Pensà l’amic en la mort, i tingué por fins que recordà la ciutat de son amat, de la qual, mort i amor són portals i entrada.

dijous, 14 de febrer de 2008

Transformación 114:Machado

Per Aparecido

La muerte que todos llevamos.
La olor que todos hacemos.
La costumbre que todos buscamos

y que nunca encontramos.
Tres diosas o tres personas
de ella sola muerte verdadera.

dimecres, 13 de febrer de 2008

Transformació 113: Escatològic.

Per la Gemma

La culpa és de l’home alt de barba grisa que ja de bon matí encomana els seus pensaments al més viu, i a la tassa del vàter ja rumiem en sentir-ne l’olor -l’olor de cada matí, per no dir-ho lleig-: ens despertem, i asseguts l’olorem, i en aquell precís moment ja sabem que el dia comença a escurçar-se, i que anirem tot el dia amunt i avall, i que arribarà la nit sense que haguem tingut temps de fer-ho tot.


La mala cala cara de l’home magre potser és perquè ell no la sent, l’olor -que de tots és sabut que el restrenyiment fa mala salut.

dimarts, 12 de febrer de 2008

Transformació 112: Marmite Tomtite

Per Tomtite*

Potser a la vida no tindreu temps per a tot. Però potser sí que en trobareu per provar de fer la marmite tomtite.


INSTRUCCIONS:
Seieu entre l'home solemne de la barba grisa i el seu company que acaba de sortir d'una malaltia.
Agafeu un paper i talleu un quadrat perfecte o gairebé, que els temps no estan per perfeccions.

Marqueu-li ben marcades una creu perpendicular i una x que indiqui les dues diagonals.

Plegueu una diagonal i després l'altra, però manteniu el primer plec, de manera que es formi una x (com una punta de fletxa).

Reculliu les 4 punxes lliures cap el vèrtex de la fletxa, per formar un quadradet menor. Marqueu bé amb l'ungla (recordeu-vos de no menjar-vos les ungles des d'uns dies abans).

El quadrat us ha deixat una línea diagonal central corresponent a la vora de paper (altrament anomenada hipotenusa), i als extrems, dues puntes. Doncs les altres puntes (on s'uneixen els catets, i no miro a ningú), les heu de doblegar cap a l'hipotenusa fins a tocar-la amb la punta. Marqueu bé el plec. Aixó cal fer-ho amb les quatre cateto-puntes possibles.

El següent plec és complicat: les ganes de plorar de les criatures de bolquers es perque ja ho senten, però vosaltres podeu.

Identifiqueu, a una de les cares, on hi ha l'extrem de l'hipotenusa que no està enganxat, i on hi ha l'extrem que sí que ho està. Aquest darrer, poseu-lo mirant cap a dalt, i cap a vosaltres.

Aleshores cal desdoblegar (estirant) la punta lliure des d'abaix i pujant-la cap a la punta de dalt. Aprofiteu els plecs del paper per fer que quedi una mena d'aleta, perpendicular a la famosa hipotenusa.
Llavors, doblegueu-la amunt, amb un plec paral·lel a la ja celebèrrima hipotenusa.

És difícil, però al final un s'hi avesa (podeu vessar les darreres llàgrimes).

Feu el mateix amb les tres altres ales. Les podreu agafar de dos en dos com si fossin dues nanses.

Agafeu-les, doncs, com a nanses, deixant amunt la part més curta de l'objecte, i amb unes tisores feu un petit tall, insignificant, a la punta superior.

Agafeu i estireu les nanses, al mateix temps que bufeu pel foradet que heu obert amb les tisores. Tindreu una marmite tomtite semblant a la del video i les fotos. Si, a més, heu fet sevir la nostra plantilla (cliqueu-la perquè es faci gran), us sortirà la paraula transformacions amb la Mercè de fons, escoltant el mar.

I si l'ompliu d'aigua (no cal que sigui de mar) i l'escalfeu per sota amb un encenedor o qualsevol altre estri incendiari, l'aigua s'escalfa però el paper no es crema. L'ús que en feu de l'aigua (procureu que sigui reciclada) ja és cosa vostra.

Si no us en sortiu, truqueu-me al... quina memòria, ara el busco! No dubteu que us atendré com cal.




*Diuen que Tomtite és un pseudònim tripartit usurpat... no sabem d'on s'ho treuen aixó...

diumenge, 10 de febrer de 2008

Transformació 111: El cos a la ciència

Per Arare



El professor anava xerrant i l’Amèlia escoltava sense badar boca, tot observant el mort.

-El desgarro de la capa más interna se produce por el continuo desgaste que ejerce el flujo sanguíneo, que finalmente la rompe. ¿Alguna pregunta?

Es va tombar, tota suada i va oferir una mirada al seu voltant, com si demanés socors. S’ha desmaiat, van dir. I la van agafar entre dos, mentre el professor la dipositava damunt la taula de marbre que quedava buida de cadàvers. Era morta.

- Aneurisma. Fantástico. Vamos allá. Observen cómo la sangre, ingresó en la pared se fue abriendo paso a través de la capa media, creándose de esta forma un falso conducto, en el cual se acumuló la sangre...

Tots van estar d’acord en què aquella havia estat una classe magistral. Sort de l’Amèlia.

dissabte, 9 de febrer de 2008

Transformación 110: Horóscopo

Por Xurri

********************************************************************
SALUD. Gracias a los pequeños cuidados cotidianos puede conservar una salud casi perfecta, pero no debe cometer excesos.
AMISTAD: Tenderá a padecer por el bienestar de quienes le rodean, especialmente de los niños. Pensará más de lo habitual en la muerte, y podrá llegar a pensar que los niños lloran porque perciben que van a morir. Compartirá estos pensamientos, pero no acabarán de entenderle.
AMOR. Tranquilidad sin sobresaltos, aproveche para consolidar sus afectos.
TRABAJO. No sería de extrañar que sus asuntos estén sometidos a críticas negativas. Los jóvenes elegirán el camino más conveniente.
SUERTE: Mejor día el martes, mejor número el 7.

*******************************************************************
SALUD. Su salud continua siendo muy frágil. Debe prestar atención a su cuerpo. Déjese cuidar y rehuya las discusiones estériles y los fuertes ruidos.
AMISTAD. Extrema sensibilidad a las experiencias dolorosas. Sus amigos le harán partícipe de cosas que le sorprenderán y que le afectarán produndamente.
AMOR. Su extrema sensibilidad le hará vulnerable. Las relaciones que se entablan con rapidez se rompen fácilmente. El conjunto de la vida es más bien triste y difícil.
TRABAJO. Su economía se puede resentir de una ausencia prolongada o un cambio profesional que restringe los ingresos con los que contaba.
SUERTE: Mejor día el domingo, mejor número el 4.

divendres, 8 de febrer de 2008

Transformació 109 : Cap tast al plat pla s'allarga massa

Par para:

Amb la mà a la barba, parla al malalt:

-Cap plany val, saps? La parca abans d'acabar cap tast -fat, salat, amarg...- ja t'ha agafat. Cap afalac para la dalla, cap batzac l'aparta.

(Branda la campana al campanar marcant traspàs)

dijous, 7 de febrer de 2008

Transformació 108: Evangèlica

Per Sani

Després del gran sopar, el Mestre, - alt i cepat, cabells llargs, pentinats, barba grisa ben afaitada; el nas i les galtes una mica rosades: havien begut i menjat, vestit per a la ocasió amb la túnica més maca- digué solemnement als seus deixebles: amics meus, a l'Hort de Getsemaní hi falta gent. Anem-hi tots, que hi tinc una cita.
I s'hi acostaren a poc a poc, sense pressa, parsimoniosament.Quan foren dins, escoltaren una veu trencada que venia del fons. Era la d'un tipus magre amb una faç demacrada i malaltissa… Era el deixeble que faltava al grup, aquell que en acabar la festa, s'havia escapat. Era en Judes que s'adreçava al Mestre per preguntar-li…
-Mestre, on coi us havieu ficat?
-Prou bé que ho saps, Iscariot, mala peça… No hi ha temps per a tot: per estar a la processó i repicant, ni per fer sobretaula i venir a l'Hort pitant. Ni déu no té tal poder d'ubiqüitat. Tan bon punt naixem i ja ens hem de preparar per a la mort …
-Mestre, no ho digeu això, deixeu-me que us faci una abraçada i petó ben fort !
- Fuig, Judes, fuig, que puts a traïció. El teu alè m'ha recordat el dia que vaig nèixer en un petit estable, entre un ruc i una vaca, allà ja vaig sentir aquesta mateixa pudor d'ara, i va ser llavors que em vaig posar a bramar amb un plor desconsolat i patètic, intuint el futur: la mort que tu m'has preparat
I mentre els soldats s'enduien el Mestre, els deixebles van sentir com ell resava, plorant…
- Pare totpoderós, sisplau, aparta de mí aquesta flaire funesta: Puc suportar-ho tot, però no pas aquesta pesta! No crec que m'hi pugui acabar avesant…

Evangeli segons Sant Mateu @ Enciclopèdia Encarta.

dimecres, 6 de febrer de 2008

Transformació 107: Foixiana (1)

Per la Júlia


Ho sap tothom, I és profecia,
El meu amic em va dir un dia,
i entre els seus dits, prims i lleugers,
Sa barba blanca s'estremia.
-Tot passa breu i tot és res,
No te n'adones, fina el dia:
Quan el matí tot just és nat
Crepuscle ombrívol ha arribat.


Els infants nats amb grans ploralles,
Saben que ja les acaballes
Del temps feixuc son a tocar
Perquè la mort, amb tendres dalles
Arriba fins al roquerar
On dorm el xiscle de les gralles.
Mes en el somni, el nou, albat
Ja a la sentor resta avesat.


En el record del vell pirata,
De l'argenter, envoltat de plata,
I del pagès, al seu quintar,
Del nou polític amb corbata,
Fins en la fe del capellà,
El gran neguit es pot copsar:
Quan el matí tot just és nat
Crepuscle ombrívol ja ha arribat.

dimarts, 5 de febrer de 2008

Transformació 106: Desig de demà

Per la Gemma

Demà em retallaré la barba,
vestiré les millors gales
i et vindré buscar.

Et trauré del llit,
i encara que sense afaitar,
tu sortiràs a passejar.

Caminarem a poc a poquet,
jo no et voldré pas cansar,
que el que vull és conversar.

Sé que amb prou feines

el meu discurs escoltaràs,
molt sovint te’l deixo anar.

Ja saps de què et parlaré:
del viure i del morir,
i del temps que vol fugir.

Però igual com el nadó quan neix
en sentir la fortor del viure plora,
per què no reacciones? ja és hora!

diumenge, 3 de febrer de 2008

Transformació 105: Ferran Adriaenca

Per Aparecido


Receptes per a dues persones que caminen a poc a poc.

. Snack. Espuma de plors de criatures de bolquers.
. primer. Gelatina sòlida de l'olor de la mort.
. segon. Esfèrico de l'avesament.
. postre. Crocant cruient de temps.

"la cosa bàsica, important, essencial daquest àpat- adjetius que solien utilitzar els orador del segle passat - és el sofregit. Si el sofregit queda integrat i es converteix en un licor o siqui en una confitura, l'àpat es torna monumental"




Josep Plat.

El·laboració del sofregit.
caminem a poc a poc, sospesem les condiments com si mès no fossin paraulas, com si sortíssim de casa sense cap objetiu concret, perquè anirem cap l'àgora, passejant, tranquils i calms.
ingredients.
riure.
plor.
Aquest sofregit és molt sencill. En una vida mès llarga que alta. No cal que sigui anteadherent. El temps no cal que sigui de llenya. Fiqueu a la vida un bon raig de plor si es pot ser de criatures de bolquers. Aixi deixem la vida al temps fins que el plor es torni un ploricó. N'hi ha de cuiner que naquest moment fiquem a la vida intriga, enveja, cobdicia a fer cofis-nofis, jo crec i em sap greu dir-ho que el resultat pot ser de pel·licula, però al què del sofregit afegeix un no res per ho dir-lo poc..
Tasteu la dolor, l'aflició i tot seguit patapam fiqueu-hi una rialla estrepitosa al " brunoise" i miri que no sigui una derissó, e tampoc irrisoria, sia una rialla seriosa.
ara poseu mès temps i la vida destapada ( que això no és estofat) amb el plor reduit i la rialla divertint-se fins que siguen ben bé divertits, N'hi ha una variant gastronòmica que naquest moment fan un gran rebombori però perpetren un equívoc, això si, al ficar-hi al sofregit erotism tot i que volien afegir sensualitat. Si us voleu i sapigueu diferenciar una cosa d'altra, fiqueu-hi mès sensualitat, tot i perquè no cost gaires, si mès no és de franc. L'erotisme si que hi ha a tot preu, fe de deu que naquest cas no seveix per a res.

Per a gelatina caliu de l'olor de la mort.
Encara què l'olor de la mort hi ha pertot arreu, val la pena utilitzar una de bona, Al principis del segle passat els millors olors hi eren l'Alemany. Però no han pogut mantenir la qualitat. Avui si que hi ha de molt bons olors de la mort conreats amb tecnologies ben be desenvolupades. Però naquest àpat utilitzarem l'olor de la mort mès be orgànica, ecològic, que és conreada com antiguament, obtinguda amb una fam generosa, sigui dia a dia conreada, que n'hi ha per tota l'Africa, però indico el millor preu benefici que té els importadors de l'Arca de Zoe. Doncs sofrigit, l'olor de la mort ( l'arca de Zoe) i agar agar.

Per l'esfèric de l'avès.
No poseu cara de repugnància davant del'avès, no mes cal netejar-ho be( els francesos perpetren-ho pel mètode del faisandè, o sia deixar pudrir) que l'avès és molt dur. Però naltres emprarem nomès que els seus menuts, sia
1.L'unanimitat sense treure-li l'estupideza intrínsica.
2. La Pereza (galvana) pungent.
3.Prepotència obtinguda fent una punció a l'ubiqüitat,uf.
4-La Por, no cal emprar la "paura" intaliana perquè la nostra por és molt bona, si es troba a la vora dels camis, i encara no té denominació de origen. Un xic de fisiologism: La por exerceix una influència no restritiva a la creixença de l'avès, o sia és un apèndix, no seveix per a res però pot matar.
Fiqueu tot plegat en el morter i pica que pica fins que tingui l'aparença del fracàs, sia l'amalgam agafat a les vores del morter.

cruient de temps.

Com que temps és diner. Segón el calvari de cadascú.
Es pot fer amb monedes.




Nota: no hem modificat absolutament res de l'original.

dissabte, 2 de febrer de 2008

Transformació 104 : Mots creuats

Per l'Arare


Horitzontals:

1.- La que costa més de pronunciar.
2.- La que fa la mort.
3.- El dimoni només en té una.
4.- Mil romans. Vessar llàgrimes
5.- Qui no vulgui pols, que no hi vagi. Gairebé re. Sèrie d’invasors que feien a la televisió als anys vuitanta.
6.- Demostrar alegria mitjançant certs moviments de la boca acompanyats de sons sorollosos. Inicial de la Joana de na Mª Antònia Oliver.
7.- La llet en porta molt. Cinc-cents. Una de sonora.
8.- Rita Pavone la cantava (si, ho feia en català). La primera. Altra vegada.
9.- Podria ser geminada, però no ho és.
10.- I altra vegada, com abans.

Verticals:

1.- L’autora per excel·lència de les nostres transformacions.
2.- A la vida no hi ha temps per tot, però quan es riu, se’n pot fer una.
3.- Que hi descansi. Cinquanta.
4.- La meitat de cent. Aquella que costava tant de pronunciar.
5.- I ara, el cognom. De qui vols que sigui?, eh? eh?
6.- Calcat, calcat, si és que ja no hi ha imaginació, home! Calcat de la 4.
7.- Per pronunciar-la, posa la boca com ella. Primer, el nen la sent. Després un ja s’hi acostuma.
8.- I ara, per acabar, la doble.



divendres, 1 de febrer de 2008

Transformació103: A més E

Per pere

Mentre passejaven lentament, l’alt de la barba clara, pensant bé els termes, parlava amb el magre d’aparença de malalt .

-El temps sempre va amb pressa. Planys, gresca, passen rabent; a penes començar que ja s’ha d’acabar. Perquè els gemecs dels nens en el bres és perquè ja en senten les passes.

-Ja senten què? Les passes?

-Les passes de la dama de la dalla que ens ve al darrere... Després ens avesem al seu alè al clatell.