dimarts, 12 de febrer de 2008

Transformació 112: Marmite Tomtite

Per Tomtite*

Potser a la vida no tindreu temps per a tot. Però potser sí que en trobareu per provar de fer la marmite tomtite.


INSTRUCCIONS:
Seieu entre l'home solemne de la barba grisa i el seu company que acaba de sortir d'una malaltia.
Agafeu un paper i talleu un quadrat perfecte o gairebé, que els temps no estan per perfeccions.

Marqueu-li ben marcades una creu perpendicular i una x que indiqui les dues diagonals.

Plegueu una diagonal i després l'altra, però manteniu el primer plec, de manera que es formi una x (com una punta de fletxa).

Reculliu les 4 punxes lliures cap el vèrtex de la fletxa, per formar un quadradet menor. Marqueu bé amb l'ungla (recordeu-vos de no menjar-vos les ungles des d'uns dies abans).

El quadrat us ha deixat una línea diagonal central corresponent a la vora de paper (altrament anomenada hipotenusa), i als extrems, dues puntes. Doncs les altres puntes (on s'uneixen els catets, i no miro a ningú), les heu de doblegar cap a l'hipotenusa fins a tocar-la amb la punta. Marqueu bé el plec. Aixó cal fer-ho amb les quatre cateto-puntes possibles.

El següent plec és complicat: les ganes de plorar de les criatures de bolquers es perque ja ho senten, però vosaltres podeu.

Identifiqueu, a una de les cares, on hi ha l'extrem de l'hipotenusa que no està enganxat, i on hi ha l'extrem que sí que ho està. Aquest darrer, poseu-lo mirant cap a dalt, i cap a vosaltres.

Aleshores cal desdoblegar (estirant) la punta lliure des d'abaix i pujant-la cap a la punta de dalt. Aprofiteu els plecs del paper per fer que quedi una mena d'aleta, perpendicular a la famosa hipotenusa.
Llavors, doblegueu-la amunt, amb un plec paral·lel a la ja celebèrrima hipotenusa.

És difícil, però al final un s'hi avesa (podeu vessar les darreres llàgrimes).

Feu el mateix amb les tres altres ales. Les podreu agafar de dos en dos com si fossin dues nanses.

Agafeu-les, doncs, com a nanses, deixant amunt la part més curta de l'objecte, i amb unes tisores feu un petit tall, insignificant, a la punta superior.

Agafeu i estireu les nanses, al mateix temps que bufeu pel foradet que heu obert amb les tisores. Tindreu una marmite tomtite semblant a la del video i les fotos. Si, a més, heu fet sevir la nostra plantilla (cliqueu-la perquè es faci gran), us sortirà la paraula transformacions amb la Mercè de fons, escoltant el mar.

I si l'ompliu d'aigua (no cal que sigui de mar) i l'escalfeu per sota amb un encenedor o qualsevol altre estri incendiari, l'aigua s'escalfa però el paper no es crema. L'ús que en feu de l'aigua (procureu que sigui reciclada) ja és cosa vostra.

Si no us en sortiu, truqueu-me al... quina memòria, ara el busco! No dubteu que us atendré com cal.




*Diuen que Tomtite és un pseudònim tripartit usurpat... no sabem d'on s'ho treuen aixó...

5 comentaris:

mar ha dit...

Genial!!!
ufff, ja tinc ganes de veure l'altra de transformació, també... jo cada dia em menjo una de paraula... aviat no en quedaran... aiiiissss...
quina trobada més maca!
gràcies
-tinc un somriure d'orella a orella que costarà d'esborrar-lo-

martí ha dit...

Molt bona la resolució del post a tres bandes, moltes gràcies pere i xurri! Ara només falta practicar-ho, i si no us en sortiu, doncs ja ho sabeu... truqueu al 010 :-)

mar, ets una magnífica amfitriona!

gemma ha dit...

Ep! Que consti que jo no hi vaig ser de cos present per una força major, però hi era de sentiment!!! I que consti i aqui i ara en deixo constància que quan la força major desapareixi, vull una trobada amb transformació inclosa!!

Sou una colla encantadora!

(ha quedat molt imperatiu?? "vull" ??... és que la vull....)

mar ha dit...

ai, gemma, la tindràs, i tant que la tindràs... i serà ben sonada...
d'això ens encarreguem nosaltres i transformarem el que calgui...
vinga, però abans has d'enllestir aquesta força major, eh.

ups, gràcies martí

aiguamarina ha dit...

Ha quedat bé, sí, però crec que l'altre encara quedarà millor, per lo sorprenent... jo encara no m'he menjat cap de les quatre que m'envaig endur. ( A veure si es faran malbé)

Aixó Gemma, tu incita, volem!!! volem!!! gresca, xerinol.la!
( Que vagi de conya la força major, ja queda menys, de part de l'altre Gemma Þ )