dissabte, 16 de febrer de 2008

Transformació 117: Baudeleriana

Per Sani

Amiga meva, estimada
-diu ell, alt, prim, molt sec
Vestit amb trajo de gala-
Imagina viatjar ben enllà
Per viure plegats
Estimant-nos tothora
Estimar fins morir
En aquell país que tant se t'assembla

Prou be sé que no hi ha
Temps per a tot, per riure i plorar
Tots els sols fitar
I els cels contemplar
en uns ulls traidors
on hi brillen llàgrimes

Allà tot és ordre i olor
perfum embriagador
Voluptuosa bellesa
luxe, erotisme i passió
Mobles antics, ben lluents
Polits per anys d'espera
Ens decorarien l'estança
Hi hauria les mes rares flors
mesclant ses olors
amb sentors d'ambre

Per fer-te feliç, satisfer els teus desigs
Vindrien vaixells de molt lluny
De tot arreu del món
Omplint molls i canals
Tot per fer-te oblidar que la mort
T'espera, ineluctable, al final
D'un massa curt trajecte.
Els petits, ja en nèixer
Senten la flaire mortal.

I és per això que fan crèixer
mil plors ferèstecs
udols plens de dol
Que pugen pels aires
I se'n queixen al sol
Que somriu, paternal,
Estén els seus raigs
Talment jacints d'or
Sobre els camps, els canals
I la ciutat tota sencera

Allà tot és ordre i olor
Perfum embriagador
I voluptuosa bellesa
Luxe, erotisme i passió
És llavors que el petit s'hi avesa
I s'adorm bressolat per l'amor
Acaronat per l'escalfor de la son
Inconscient del futur que li espera


[ La invitació al viatge ]