dimecres, 13 de febrer de 2008

Transformació 113: Escatològic.

Per la Gemma

La culpa és de l’home alt de barba grisa que ja de bon matí encomana els seus pensaments al més viu, i a la tassa del vàter ja rumiem en sentir-ne l’olor -l’olor de cada matí, per no dir-ho lleig-: ens despertem, i asseguts l’olorem, i en aquell precís moment ja sabem que el dia comença a escurçar-se, i que anirem tot el dia amunt i avall, i que arribarà la nit sense que haguem tingut temps de fer-ho tot.


La mala cala cara de l’home magre potser és perquè ell no la sent, l’olor -que de tots és sabut que el restrenyiment fa mala salut.