Per l'Anna
Corrien. La més baixeta era una dona vulgar, esparracada, amb un borrissol ben negre sota el nas i els pòmuls esblaimats; l’altra, grassa, bigoti i celles ben depilades, i amb senyals evidents de gaudir d’una salut de ferro. No creuaven cap mot i la més baixeta sovint accelerava el pas, passant-se la mà pel front com si volgués espolsar-se els pensaments.
-Corre, que la mort ens encalça! No sents el seu perfum?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada