divendres, 1 de febrer de 2008

Transformació103: A més E

Per pere

Mentre passejaven lentament, l’alt de la barba clara, pensant bé els termes, parlava amb el magre d’aparença de malalt .

-El temps sempre va amb pressa. Planys, gresca, passen rabent; a penes començar que ja s’ha d’acabar. Perquè els gemecs dels nens en el bres és perquè ja en senten les passes.

-Ja senten què? Les passes?

-Les passes de la dama de la dalla que ens ve al darrere... Després ens avesem al seu alè al clatell.

1 comentari:

Júlia ha dit...

M'encanta l'aptesa flagrant, palesa en tal tasca mestra, Pere, gran caparràs de la parla. Eterna alabança al mestre!!!