Per la Júlia
A poc a poc,
Dos homes al carrer,
Amistat vella.
Pòmuls vermells
Barba d'argent antic,
Sàvies paraules:
-La vida breu
Aplega goig i plor,
Neguit i rauxa.
Entre bolquers
L'infant prou que ho percep
A les palpentes-.
Magre el company,
Estigma malaltís,
Indiferència:
-Què sent, l'infant?
-Olor de mort pertot,
fetor de pluja.
Mes avesat
Atura un punt el plor,
Vida estantissa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Això m'agrada!
Un Haikú o un Tanka diuen més que mil paraules.
Essències essencials, són versos perfumats que enivren....
Magnífica transformació, Júlia!
Gràcies, Sani!
Publica un comentari a l'entrada