Per pere
Retruny el cel en tarda de tempesta. El dos homes, sota els paraigües i amb passos lents, fugen de la pluja i s’esmunyen en una casa d’estret portal. Cruixen les fustes del terra. S’obre una porta a l’habitació dels fons on lluu una claror miserable i, mentre ix una dona amb posat preocupat, senten tossir el nadó - un pruir inacabable- que a penes dorm en tot el dia. La mare omple un pot d’alumini i fa bullir la llet d’una cabra que ha munyit encara no fa una hora; ha funyit al matí i ara cus un vell drap esparracat que ha collit de terra. En aquest punt, els dos homes mantenen una conversa breu. El més alt, de barba grisa, posat solemne i uns pòmuls vermells lluents, s’ajup i gruny a l’orella del més baix, d’aparença malaltissa:
-Quin engany la vida! Riures i plors, alegries i tristors vénen i moren en un instant. Punys per la vida i ja tens la mort. Aquesta criatura de bolquers ja la pressent.
-Ja sent què? –escup les paraules l’altre home, distret.
- Com put la mor... Després no et ve de nou.
* aquí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Per què són 'purs'?
Bé, els verbs de la tercera gairebé tots són incoatius, és a dir, amb increment -eix- als presents (serv-eix-o) en canvi n'hi ha molt pocs de purs -sense increment-, de fet més o menys els que posa a l'enllaç que he afegit. En resum, que m'he divertit fent un exercici de morfologia que espero que aprofitaran en alguna escola per fer recordar als alumnes que no han de dir pressenteixen, per exemple.
Anava epr aquí la pregunta o era més filosòfica?
m'agrada molt, pere
m'ha agradat anar llegint cada paraula, cada frase... hi ha moltes uuus dins d'esta casa mig en penombra... com fantasmes... i són persones
m'agrada com sonen les paraules... i com has descrit la situació...
ells, parlant de la vida i de la mort... la criatura, plorant... i ella, preocupada, escalfant la llet que ha munyit abans...
espero que no et moleste això que et diré ara... però m'has fet pensar una mica en la "política" i les diferents maneres de fer-ne... la de les paraules i les reflexions... i la de la pràctica. les dos deuen ser necessàries... la llet no s'escalfa només amb paraules... i si no poguéssem plorar, pensar, compartir, dialogar..., potser algú se prendria tota la llet, tot l'aliment, i no arribaríem ni a demà.
res, pere... que m'ha agradat llegir-te
pere, ara "llijo" la teua resposta a la júlia...
no sabia què eren los verbs "purs"... ni havia vist l'enllaç
amb un text així, dóna gust aprendre morfologia
("llijo, lliges, llig (?), lligen", què seria? una forma impura de conjugar un incoatiu?)
M'agrada que t'hagi agradat, iruna. Com m'ha de molestar la teva reflexió comparativa amb la poliítica? La veritat és que el text s'anava fent sol i m'anava adonant que prenia vida pròpia més enllà de la intenció didàctica i lúdica, i es convertia en una condensació de situacions no resoltes, amb finals oberts, una mica fantasmal, sí.
Les teves formes verbals -que també són les meevs- són pures, només faltaria, natros (naltros) no coneixem els increments :-)
Per aquí, per aquí... No hi havia caigut. Així els altres, pobrets, són impurs...
Publica un comentari a l'entrada