Per la Gemma
–Encara no m’he examinat, però ja la sento…
–Ja sents què?
–L’estranya sensació de no haver d’estudiar. A la vida hi ha tantes coses a fer... Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... però ara mateix només tinc temps per doldre’m del temps que no tinc.
–Vols dir que no et convindria sortir a caminar una estona?
–Què dius! Només falten setanta-dues hores per a l’examen! No puc perdre ni un minut! Ara res em pot allunyar del meu estudi. Ni l’olor de la mort!
–Però...
–Però... Què vols que em posi a plorar com una criatura de bolquers? No em costaria gaire ara mateix... saps? En el punt de començar a estudiar ja t’has de preparar a suspendre.
–Però tu...
–Però jo em transformo. I com que no m’hi aveso, ni camino ni ploro. Fins dissabte!
dijous, 21 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Mooooolta sort, Gemma!!!
Abraçada!!!
Va, Gemma, que ja queda poc.
Adolfo
uix... ja està, l'examen? com ha anat?
aixó, aixó, com ha anat?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????
au, vinga, no ploris tant que segur que l'has aprobat!
-no pot ser d'altra manera-
un petó ben gran, Gemma
Jo em pregunto si aquesta Gemma és la Gemma o la Gemma!
Bé, sóc la gemma gemma, quina sinó!!! La de sempre, coi! El que passa és que tinc les neurones fent-se el boca-a-boca unes a les altres, pobretes, que estan ben fotudes! Estic refent-me del gran esforç subnormal de preparar unes oposicions absurdes per arribar a l'examen i no saber respondre les fonts del dret comunitari... snifff... però total... només he deixat sense respondre dues de les vuit preguntes. Així que encara confio en les meves possibilitats! No sé si puc confiar en les del Tribunal... Però estic aquí!!!! Com he estat sempre, encara que silenciosa!!!!! amb alguna que altra tranformació!!! i amb alguna que altra conversa telefònica fantasma!! jijijiji
Si el Tribunal considera que el meu examen supera els mínims, encara tinc una altra prova a superar, o sigui que haureu de seguir pendents del tema fins que poder transformar in situ a casa de la nostra magnífica amfitriona i amfitrió per celebrar transformant la fi de les meves cabòries absurdes.
Una abraçada!
seguirem pendents i tranformarem en brindis interminables.
Publica un comentari a l'entrada