El Martí va estar simplement GENIAL amb la idea de la transformació tarongil. Insuperable.
I les vostres fotos eren molt xules. La musiqueta li està molt bé, la va trobar l'Alicia - molt encertada.
Jo ho vaig posar tot al minipimer... deixant a un p una mica mosca pel primer plà - tot i que te un Txacoté a segona fila (de blau), i ell no remuga...
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules. -A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten. -Ja senten què? -L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
Les traduccions
És un dir... és el bloc on anem deixant les traduccions del fragment de la Mercè Rodoreda que apareixen aquí.
Les veus de les traduccions
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita. Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
8 comentaris:
Genial!!!
Sou genials!!!
coi... i ja no em surt cap més paraula...
:)
una abraçada
espectacular!
la meva taronja era "vida" i era tan bona que encara en conservo el gustet.
abraçades i petons amb gust de taronja.
Quina guapada! Xurri, ets una genuïna transformer!!!
121... es que estàs en tó ;-)
Encara estic al·lucinant... :)
Boníssim!!!!!!!! Molt i molt bo!!!!!!! Requetegenial!!!!!!!
i la Rodoreda partint-se de riure... això sí que és tot un homenantge!!!!
El Martí va estar simplement GENIAL amb la idea de la transformació tarongil. Insuperable.
I les vostres fotos eren molt xules. La musiqueta li està molt bé, la va trobar l'Alicia - molt encertada.
Jo ho vaig posar tot al minipimer... deixant a un p una mica mosca pel primer plà - tot i que te un Txacoté a segona fila (de blau), i ell no remuga...
Petons, transformers!
Quedo molt bocabadat per aquesta performance transformacional.
Quant us enganxi us faré explicar els trucs d'efectes especials de la super producció cinematogràfica.
Admiradament
Sani
Publica un comentari a l'entrada