dijous, 7 de febrer de 2008

Transformació 108: Evangèlica

Per Sani

Després del gran sopar, el Mestre, - alt i cepat, cabells llargs, pentinats, barba grisa ben afaitada; el nas i les galtes una mica rosades: havien begut i menjat, vestit per a la ocasió amb la túnica més maca- digué solemnement als seus deixebles: amics meus, a l'Hort de Getsemaní hi falta gent. Anem-hi tots, que hi tinc una cita.
I s'hi acostaren a poc a poc, sense pressa, parsimoniosament.Quan foren dins, escoltaren una veu trencada que venia del fons. Era la d'un tipus magre amb una faç demacrada i malaltissa… Era el deixeble que faltava al grup, aquell que en acabar la festa, s'havia escapat. Era en Judes que s'adreçava al Mestre per preguntar-li…
-Mestre, on coi us havieu ficat?
-Prou bé que ho saps, Iscariot, mala peça… No hi ha temps per a tot: per estar a la processó i repicant, ni per fer sobretaula i venir a l'Hort pitant. Ni déu no té tal poder d'ubiqüitat. Tan bon punt naixem i ja ens hem de preparar per a la mort …
-Mestre, no ho digeu això, deixeu-me que us faci una abraçada i petó ben fort !
- Fuig, Judes, fuig, que puts a traïció. El teu alè m'ha recordat el dia que vaig nèixer en un petit estable, entre un ruc i una vaca, allà ja vaig sentir aquesta mateixa pudor d'ara, i va ser llavors que em vaig posar a bramar amb un plor desconsolat i patètic, intuint el futur: la mort que tu m'has preparat
I mentre els soldats s'enduien el Mestre, els deixebles van sentir com ell resava, plorant…
- Pare totpoderós, sisplau, aparta de mí aquesta flaire funesta: Puc suportar-ho tot, però no pas aquesta pesta! No crec que m'hi pugui acabar avesant…

Evangeli segons Sant Mateu @ Enciclopèdia Encarta.

1 comentari:

Arare ha dit...

Ostres Sani, jo continuo flipant amb la sabiduria que demostreu, buf buf buf... crec que ja no caldrà que guardi el barret,me'l deixaré a la mà permanentment.