dimarts, 5 de febrer de 2008

Transformació 106: Desig de demà

Per la Gemma

Demà em retallaré la barba,
vestiré les millors gales
i et vindré buscar.

Et trauré del llit,
i encara que sense afaitar,
tu sortiràs a passejar.

Caminarem a poc a poquet,
jo no et voldré pas cansar,
que el que vull és conversar.

Sé que amb prou feines

el meu discurs escoltaràs,
molt sovint te’l deixo anar.

Ja saps de què et parlaré:
del viure i del morir,
i del temps que vol fugir.

Però igual com el nadó quan neix
en sentir la fortor del viure plora,
per què no reacciones? ja és hora!

1 comentari:

Sani Girona Roig ha dit...

M'agraden les transformacions poètiques per la dificultat que suposa sempre rimar i més encara quan et ve el text mig imposat.

Maquíssim Gemma. Felicitats!