Per la Gemma
Demà em retallaré la barba,
vestiré les millors gales
i et vindré buscar.
Et trauré del llit,
i encara que sense afaitar,
tu sortiràs a passejar.
Caminarem a poc a poquet,
jo no et voldré pas cansar,
que el que vull és conversar.
Sé que amb prou feines
el meu discurs escoltaràs,
molt sovint te’l deixo anar.
Ja saps de què et parlaré:
del viure i del morir,
i del temps que vol fugir.
Però igual com el nadó quan neix
en sentir la fortor del viure plora,
per què no reacciones? ja és hora!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
M'agraden les transformacions poètiques per la dificultat que suposa sempre rimar i més encara quan et ve el text mig imposat.
Maquíssim Gemma. Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada