dimarts, 26 de febrer de 2008

Transformació 127: L'autoritat competent

Per Arare


-Papele!
-Com diu?
- Papele! ¡Y hábleme ujté en crijtiano!
- Miri, és que no sé què vol dir. Què és papele?
- ¿M’ettá utté tomando er pelo?
- No, no senyor, no, li ho juro per aquest barret tan bonic que porta, jo...
- ¡Que me hable en crijtiano, coño!
- Ai, mariasantísima, que no sé pas què he de fer, jo, ara
- Pepetaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Què coi fots? Vinga, dona, que hem de vestir l’Anselmu i com més estona passa, més fred està! Que ja està garrativat!
- Ja vinc, ja vinc, que aquí hi ha un senyor que no sé pas què vol.
- Oiga, señora, hagaustelfavó, que m’enseñe lorpapele
- Perdoni, senyor guàrdia, però és que jo no entenc el seu idioma
- No me se haga la tonta, vamo!
- Si és cert, si és que no sé què em diu, que tot just vaig a ajudar aquí al costat de casa, senyor, que se’ns ha mort l’Anselmu, que Mossèn Pinxo ja li ha donat l’extremunció, que...
- Déjesusté de chácharas y que me enseñe lojpapele. Er carné d’identidá, señora, ¡que no le pío la luna! ¡Y no me pongusté má nervioso de lo quejtoy, coño!
- Ai, home de Déu, i per què no m’ho deia abans, que volia veure el meu carnet d’identitat?
- Pepetaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
- Ja vinc, ja vinc! Ai, deumeu, que ara no el trobo, que l’Anselmu aviat farà pudor, que, ay señor guardia, que no encuentro nada, que mire que...
- Venga, señora, que no tengo tordía, ¿lo ve, como si que mentiende, cuando quiere?
- Si ja sento l’olor, si és que, ai, senyor guàrdia, amb aquest barret tan bonic que porta i tan nerviós que se’m posa...
- Vamo a vé, mujé: d’entrada, l’he disho que me hable en crijtiano y no le da la santa gana, y luego, dejusté tranquilo mi tricornio, o me la shevo ar cuartelisho por desacato a l’autoridá
- Pepetaaaaaaaaaaaaaaaaa! Que ja no podem esperar méeeees
- Senyor guàrdia, no trobo el moneder, no trobo res, l’Anselmu s’ha de vestir, que la Felipa no ho pot fer tota sola i... però què fa? Però... senyor guàrdia, deixi’m estar! No em toqui, eh? A mi no em toqui!
- Señora, queda ujté detenida, así que no se resijta
- Ai, ai, ai!
- ¡Jozéeeeeeee, ven a ashudarme, que no se deha, la condená!
- avamariapuríssima!
- Sin pecao consebía. Vamo p’ashá!

I l’Anselmu sense vestir!

7 comentaris:

Myt ha dit...

Un amic em va parlar del vostre bloc i el trobo fantàstic i enriquidor. Felicitats!

Us deixo un regalet al meu espai. (Espero que no sigui molèstia, Aquari ;-))

Arare ha dit...

uix, i on és el teu espai? que no m'hi deixa anar!

gràcies per la part que em toca, myt.

martí ha dit...

Ca la myt és aquí, arare.

De lectura més que recomanada ;-)

(I a veure si algú la pot convèncer perquè ens faci alguna transformació!!!!)

p ha dit...

Em sambla, Martí, que aquesta vegada et tocarà a tu anar a recollir el premi - amb la companyia que vulguis- i explicar-nos com ha anat :-)

p ha dit...

Moltes gràcies en nom de tots, myt. I si t'uneixes a nosaltres?

martí ha dit...

Enchanté, pere :-)

Anònim ha dit...

Volia felicitar-te per aquesta transformació tan bona. No es la primera vegada que per desgràcia en el nostre país ens trobem amb situacions com aquesta. Lo més bo es la riquesa d'expressions.

Gràcies per donar-nos l'oportunitat de llegir-te.

Consol