Per pere
Mentre passejaven lentament, l’alt de la barba clara, pensant bé els termes, parlava amb el magre d’aparença de malalt .
-El temps sempre va amb pressa. Planys, gresca, passen rabent; a penes començar que ja s’ha d’acabar. Perquè els gemecs dels nens en el bres és perquè ja en senten les passes.
-Ja senten què? Les passes?
-Les passes de la dama de la dalla que ens ve al darrere... Després ens avesem al seu alè al clatell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
M'encanta l'aptesa flagrant, palesa en tal tasca mestra, Pere, gran caparràs de la parla. Eterna alabança al mestre!!!
Publica un comentari a l'entrada