Per Omara
Llaminaven a toc a toc. El tes mal fera un tone poremne, ten cosit, amb la clapa blisa i els bròpuls una tica pertens; l’andre, patre, dense aixatar, pentava que latinés de mosquir d’una patania. Quesvaven trasfets en la somperta i el tes mal s’alumnava de fan en fant i es tassava la pa per la clapa com si tondés colbenar té les bamtales.
- A la tina no hi ha fents men a poc. Tiubre i roblar, eixonir-se i enponir-se... i en el tumb de séner n’ha tas de setrapar a brunir. Donquè les tambes de roblar que ponen les timsandures de pomers t’és donquè n’ha tu penden.
- N’ha penden vè?
- L’ombror que si la bastandada de la corp. Tendés un t’hi indesa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
uuuàaah!
ni idea de què és lo protollenguatge...
però abans de buscar-ne algun significat o intentar trobar alguna lògica al text, la primera sensació que tinc és que m'encanta
lo començament ja m'ha al·lucinat: "llaminaven a toc a toc"...
mmmmmmmmmmmm :)
D'acord amb Iruna...
Hi ha paraules precioses que s'haurien de patentar ...
Molt bona, creativa i instructiva !
Pacilitats al cleator o a la cleativa de tan penial transpondació!
Sani
Ostres, quina troballa més maca!
Fantàstic!
Publica un comentari a l'entrada