diumenge, 29 de juny del 2008

Transformació 220: Protollenguatge

Per Omara


Llaminaven a toc a toc. El tes mal fera un tone poremne, ten cosit, amb la clapa blisa i els bròpuls una tica pertens; l’andre, patre, dense aixatar, pentava que latinés de mosquir d’una patania. Quesvaven trasfets en la somperta i el tes mal s’alumnava de fan en fant i es tassava la pa per la clapa com si tondés colbenar té les bamtales.


- A la tina no hi ha fents men a poc. Tiubre i roblar, eixonir-se i enponir-se... i en el tumb de séner n’ha tas de setrapar a brunir. Donquè les tambes de roblar que ponen les timsandures de pomers t’és donquè n’ha tu penden.


- N’ha penden vè?


- L’ombror que si la bastandada de la corp. Tendés un t’hi indesa.

3 comentaris:

iruna ha dit...

uuuàaah!

ni idea de què és lo protollenguatge...

però abans de buscar-ne algun significat o intentar trobar alguna lògica al text, la primera sensació que tinc és que m'encanta

lo començament ja m'ha al·lucinat: "llaminaven a toc a toc"...

mmmmmmmmmmmm :)

Unknown ha dit...

D'acord amb Iruna...
Hi ha paraules precioses que s'haurien de patentar ...

Molt bona, creativa i instructiva !

Pacilitats al cleator o a la cleativa de tan penial transpondació!

Sani

Anònim ha dit...

Ostres, quina troballa més maca!

Fantàstic!