dilluns, 4 d’agost de 2008

Transformacíó 240: Els taxistes

Per Mariano

Avançaven a poc a poc. El del cotxe més gran era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, fumava i semblava que no tenia aire condicionat. Estaven abstrets escoltant els missatges de la ràdio, i el de la barba badava de tant en tant, i després parlava pel micro tot passant la mà pel GPS, com si volgués comprovar que els carrers eren a lloc.

-A la cua hi ha temps per a tot, 243. Programar destins, quadrar caixa, netejar els vidres i fer sudokus... i un cop baixes bandera ja t'has de preparar a cobrar. Perquè les ganes de fumar que t'agafen és perquè ja ho sents. Canvi.


-Ja sents què, 158? Canvi.

-L'olor que hi ha escampada d'humanitat, sembla que no que no coneguin el sabó, 243... però quin remei, després un s'hi avesa... canvi...