Caminaven a poc a poc. El méz alt era un home zolemne, ben veztit, amb la barba griza i elz pòmulz una mica vermellz; l'altre, magre, zenze afaitar, zemblava que acabéz de zortir d'una malaltia. Eztaven abztretz en la converza i el méz alt z'aturava de tant en tant i ez pazzava la mà per la barba com zi volguéz zozpezar bé lez paraulez.
-A la vida no hi ha tempz per a tot. Riure i plorar, divertir-ze i enzopir-ze... i en el punt de néixer ja t'haz de preparar a morir. Perquè lez ganez de plorar que tenen lez criaturez de bolquerz éz perquè ja ho zenten.
-Ja zenten què?
-L'olor que hi ha ezcampada de la mort... Dezpréz un z'hi aveza...
Mercè Rodoreda. "El mar", dinz La meva Criztina i altrez contez
*Referència: Zerafina. Al recull de Mercè Rodoreda Vint-i-dos contes
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada