Avui tocaria la 200, però ho deixarem córrer. Bé, volem dir que no, que no serem esclaus de la rutina d’una transformació cada dia. Que al final un s’acostuma a les rutines i sembla com si les coses es fessin soles, com si el sol o la lluna tinguessin l’obligació d’anar rodant perquè sempre ho han fet, com si ens haguéssim d’acostumar a l’olor de la mort perquè algú ha dit que això és el que toca... En fi, val més no continuar dient ximpleries per justificar la voluntat de deixar a amics i coneguts un dia de reflexió sobre qualsevol tema que no sigui els pas del temps, o sobre el pas del temps, o sobre com fem equilibris pel temps...
Aneu a saber si demà pujarà la 200. I si pugés la 222? Ah, demà se sabrà.
En definitiva, que no sabem quina transformació pujar que tingui la consistència necessària per convertir-se en la que marqui un abans i un després.
Va, Bon dia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
No sé per què em fa l'efecte (corregiu-me si estic equivocada) que el joc ha arribat a la seva fi. N'hi ha moltes, encara, de transformacions per enviar? Em dóna la sensació que - al menys els transformadors diguem-ne "habituals"- hem esgotat la nostr font d'inspiració, o, si més no, no tenim els mitjans necessaris per continuar transformant sense repetir-nos. És el meu czas, ep!
M'havia passat pel cap fer un "rap" i gravar-lo, però nois, una té les limitacions que té: primer hauria d'haver escrit el "rap", després, "cantar-lo" i després, "gravar-lo" i enviar-lo. Massa coses per a algú que end'això...ara no em sortirà la paraula, ves per on...
Què?
ondia! què ha passat? se m'ha enviat sense fer res... ho veieu? volia dir que era massa per algú com jo, que en informàtica és una mica patata bullida... com heu pogut comprovar de primera mà!
Potser els nostres estimats webadministrators han decidit adjudicar la número 200 a l'insigne Stephen Hawking, i el bon home ens l'ha enviat vers un remot forat negre, d'on retornarà carregadíssima d'energies còsmiques que s'expandiran generoses sobre els nostres ànims, i patatim patatam....
No mateu l'olor de transformaci� abans no sigui l'hora.
El monstre ha arribat a l'edat adulta i ha assolit, amb les 200 versions, categoria d'animal m�tic i immortal ...
Llarga vida a Transformacions!
D'acord, d'acord... jo parlava per mi!!!
anònim, qui ets, eh? eh? eh? (és clar que si m'ho dius ja deixaries de ser anònim)
:)
seguirem exprimint el cervell, doncs.
Bé, en tot cas ara que ja som grans anirem més a poc a poc, no sigui que ... No us sembla?
Publica un comentari a l'entrada