dissabte, 3 de maig de 2008

Transformació 195: 8 x 8 (paisatge deprés de la batalla)

Per pere

(63 oportunitats de salvació per l’un i 31 per l’altre poden semblar un percentatge de combinacions molt elevat per conservar la vida, però són xifres insignificants davant d’un enemic disciplinat i amb més efectius)

Caminaven a poc a poc. El més alt era
un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls lleugerament d'ivori; al cap, una corona; l’altre, magre, fatigat per un combat a tota ultrança, es mantenia prop del seu senyor. Al principi de la lluita havia estat com un elefant que no troba enemics de la seva mida, després s’havia comportat com un bisbe que busca el diàleg que anivella; finalment, semblava que jugava el paper del boig sense cap possibilitat de triomf. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s’aturava de tant en tant, darrere la protecció del seu súbdit. L’home solemne, ara seguint el camí clar ara el fosc, es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.

-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t’has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tens, i jo amb tu, és perquè ja ho sentim.

-Ja sentim què?

-El galop que ens portarà la mort i les passes del teu germà... No hi ha res a fer...

(Vençut per poder superior, que no per cap estratègia de cavalleria, l’home magre va haver d’abandonar el seu camí de diagonals. El seu germà bessó es va posicionar en un lloc clau mentre l'altre rei contemplava el principi del fi. El cavall, fent un salt inversemblant, va renillar : shah mat! El joc s’havia acabat. El rei va acceptar la seva derrota. Feia temps que sabia que la seva vida sense la reina, enderrocades les torres i sense cavalleria no tenia sentit; els peons sempre havien estat prescindibles.)





2 comentaris:

Sani Girona Roig ha dit...

Escac i mat!
Això és d'alta volada ...
Coma escaquista amateur quedo embadalit davant d'aquesta transformació "reial".
Felicitats, mestre!

p ha dit...

Gràcies, Sani. La veritat és que fa anys que no jugo a escacs i la transformació ha estat inspirada per un nen d'11 anys que juga habitualment amb el seu pare.