dissabte, 10 de maig de 2008

Transfromació 201: ressonància lenta

Per Iruna

s’estimaven a poc a poc

estaven abstrets


“a la vida no hi ha temps per a tot”

lentament respiraven l’olor escampada de l’amor

i s’estimaven abstrets… a poc a poc

3 comentaris:

Arare ha dit...

M'alegra que continui amb amor!

Si Quenneau en va fer 99, nosaltres arribarem a les 999?

p ha dit...

Dona...

martí ha dit...

M'agrada molt, iruna. La primera frase m'ha rondat moltes vegades pel cap, però no sabia com continuar-la... ho has resolt magníficament. Molt bé.