Per Iruna
s’estimaven a poc a poc
estaven abstrets
“a la vida no hi ha temps per a tot”
lentament respiraven l’olor escampada de l’amor
i s’estimaven abstrets… a poc a poc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
AQUÍ:
ei
el llibre
TEXT BASE
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
Les traduccions
És un dir... és el bloc on anem deixant les traduccions del fragment de la Mercè Rodoreda que apareixen aquí.
Les veus de les traduccions
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
Entrades
transformadors actius, emparaulats, o gairebé
- 19.57 versió beta
- A mitjanit
- Alícia (sense blog, encara)
- aquari
- Ara mateix
- bona nit i tapa't
- brisalls de mar
- camins d'iruna
- Casa Inhòspita
- Changing, again
- darabuc
- de lejos
- des del meu mar
- dipofilopersiflex
- el bloc d'en Francesc Puigcarbó
- el llibreter
- el paseante
- el pensador
- el racó de l'Antoni
- gemma blog
- hanna B
- katrin bajo la lluvia
- la panxa del bou
- M@re Nostrum
- malerudeveure't
- Noticias desde Vladivostok
- post-its sacados de la papelera
- saragatona
- txacoté
- un cos sóc, nu
- un lloc per nosaltres
- univers privat
- violette moulin
Arxiu del blog
-
▼
2008
(223)
- ► de setembre (15)
-
▼
de maig
(21)
- Transformació 210: meme
- Transformació 209: Sempre teu...
- Transformació 208: El perdedor
- Transformació 207: Francès
- Transformació 206: Anorèxia
- Ex aequo
- Transformació 205: Pel que hi fem ja estem bé ací
- Transformació 204: Castellà
- una altra nota
- Transformació 203: La cloenda
- Transformació 202: Softcatalà
- Transfromació 201: ressonància lenta
- Transformació 200: El ball
- Expectativa
- Transformación 199: El mitin
- Transformació 198: Retransmissió
- Transformació 197: Neerlandès
- Transformació 196: A la Brossa
- Transformació 195: 8 x 8 (paisatge deprés de la ba...
- Transformació 194: P3
- Transformació 193: monòleg
-
►
2007
(78)
- ► de desembre (42)
- ► de novembre (36)
anotacions (1r text de Queneau)
A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
transformadors en línia:
BACH
RAVEL
KING OLIVIER
OLDFIELD
Ens enllacen
3 comentaris:
M'alegra que continui amb amor!
Si Quenneau en va fer 99, nosaltres arribarem a les 999?
Dona...
M'agrada molt, iruna. La primera frase m'ha rondat moltes vegades pel cap, però no sabia com continuar-la... ho has resolt magníficament. Molt bé.
Publica un comentari a l'entrada