dijous, 1 de novembre de 2007

lletra de convit

En una modesta proposta em servia dels Exercicis d’estil de Queneau per fer una rocambolesca proposició municipal. Ho recordeu? El comentari al post de l’amic Sani Girona m’ha estimulat a fer-vos una invitació segurament massa ambiciosa i que es contradiu amb la meva misantropia i amb la meva incapacitat organitzadora. Començo amb les paraules d’en Sani i en parlem després:

Posats a fer, jo proposo imaginar també un altre text de base ... sobre el qual aplicar la idea de les variacions, que ben bé podrien anar més enllà de les 99.

Versions noves...a l'estil Montilla, a l'estil de l'ESO, à la Sarkozy, a la Jiménez Losantos, a la Benedictus XVI, a la Aquí hay tomate , a la Justo Molinero, a la novoparla orwelliana, ...

Donant el text de Queneau per massa vist, caldria imaginar personatges nous en una situació diferent que es relacionen per un motiu diferent...

Un vianant que s'enfronta amb un ciclista del bicing en algun lloc de la Diagonal,
...

Soferts conductors atrapats a algun punt negre d'alguna ronda de Barcelona... interactivant amb algun altre congènere víctima també de la mateixa situació...Màrtirs usuaris de Renfe esperant en alguna andana de Passeig de Gràcia o de Sants esperant en va l'arribada d'un tren mentre reben les explicacions incomprensibles i decebedores d’algun responsable de l'estació ... Turistes japonesos fent les darreres fotos a la Sagrada Família abans de l'ensorrament provocat per l'AVE que el guia turístic els anuncia per la setmana que ve...

Bé la llista possible fóra infinita ...

Vaig pensar: i per què no? Perquè no divertir-se participant a través de les paraules en una mena de bolero de Ravel o de fugues de Bach. Perquè no invitar els blocaires –i no- a escriure per escriure, a mostrar el seu virtuosisme en variacions sobre un mateix tema. O potser alguns prefereixen no distreure’s en l’art per l’art i trien una variació immisericorde amb la societat actual... O d’altres fan les dues coses. O un tercer inventa un text sorprenentment nou.

No tinc les coses clares: des de l’interès de la proposta al seu resultat final passant per les dificultats tècniques i la concreció de la feina. Us plantejo inicialment uns quants dubtes a resoldre.

1. Quin podria ser el text base? Un de característiques semblants al de Queneau, poc compromès? O, com proposa en Sani, un text amb un contingut més proper a la realitat política i social que ens envolta? Un fragment d’algun escriptor? ...? Aquest seria el primer aspecte a resoldre. En tots els casos hi ha avantatges i inconvenients.

2. Quin tipus de variacions? En la línia de les que proposa Sani o totalment obertes? Per exemple, també la paròdia o l’autoparòdia de l’estil de blocaires determinats: a l’estil de saragatona...(no cal que ara sigui exhaustiu en el repàs dels blocs). I totes les variacions que se’ns puguin ocórrer, agrupades o no.

3. Un mateix participant podria intervenir amb més d’una variació? Evidentment, no en tinc cap dubte.

4. Caldria que el màxim nombre de blocaires, fins i tot aquells que no deixen anar paraules fora del seu bloc normalment, es decidissin a participar, simplement com un exercici d’estil, per mostrar la seva capacitat d’anar més o menys enllà del que s’exigeixen normalment (o menys i igual). No, no penso amb ningú concret –us enganyo, evidentment-, però alguns dels qui només parlen en el bloc de la política del seu partit també hi serien benvinguts i bentrobats. O els acostumats a parlar només de cinema, o de cuina o de matemàtiques. O els que parlen de massa temes. Si es tenen a mà cal veure les possibilitats que ofereixen els exercicis de Queneau, però no és imprescindible.

En resum, que jo ja m’he divertit una estona, encara que no sé si m’he explicat prou i prou bé. I que depèn de vosaltres que la meva proposta inicial tiri endavant, fins i tot de tal manera que ni jo mateix la reconegui. Massa feina? Va, sigueu valents, no cal que us convertiu en herois o màrtirs. Sigueu també anònims si així ho preferiu, encara que em sembla que en aquestes coses ningú no vol ser anònim a no ser que... Sí, tu també... i l'estanquera felliniana del xamfrà a qui mai t'has atrevit a dir res i més endvant explicaràs la mecànica del joc... o el mecànic que et té el cor robat, però...


Com que costa molt poc de fer, fins i tot em permeto obrir un bloc nou totalment modificable amb aquest primer post que potser serà el darrer. Suggeriments en tots els punts anteriors, matisos, ampliacions, aquí o allà: la meva esmentada incapacitat organitzativa no em permet suggerir una tria sense vosaltres.

11 comentaris:

Xurri ha dit...

Em sembla una proposta boníssima, molt divertida i interessant.

M'hi apunto.

Respecte a les preguntes que fas, tot estarà bé. Potser triaria un texte més neutre que els que proposa Sani, per que si fas servir un texte de protesta les variacions queden una mica condicionades. Crec. Una mica, eh, que tot es pot fer. I reconec que potser ens motivaran més.
Imitar els estils dels blocs em sembla genial!! Molt divertit!
Com t'ho faràs per que t'enviem les transformacions? per e-mail? les publicaràs al bloc, entenc... res, si vols ajuda ja saps!!
Va, que s'apunti gent i comencem!

Xurri ha dit...

(per cert, s'hi val en castellà?? ;o) )

Hanna B ha dit...

benvolgut, veig que estàs en etapa de canvis i novetats!!
felicitats (tardanes) per la renovació estètica del teu blog primigeni.
i del tema, ara me'n documento millro ja que desconec l'origen de tot plegat.
preguntaria si el tema està centrat en el fet bcn! però potser que m'ho miri bé primer abans de prometre res (aiii)...

el llibreter ha dit...

Serà tot un repte per als qui no tenim estil. Jo també m'hi apunto.

Francesc Puigcarbó ha dit...

JO TAMBÉ, però m'hi posaré demà, avui estic enfeinat.

Arare ha dit...

buf buf, dos dies sense aparèixer pel teu bloc i mira! m'he de tornar a llegir la proposta... l'he llegit de pressa i corrents, però d'entrada, ja m'hi pots apuntar.

pere ha dit...

A poc a poc, xurri. En primer lloc, t'agafo com a ajudant. En segon lloc, és clar que val en castellà, però sempre que d'alguna manera s'adigui amb la proposta inicial; per exemple, si s'imita l'estil de la "Katrin bajo la lluvia", que és un bloc que m'agrada molt.
En tercer lloc, ja pots anar preparant variacions diverses, sota nom blocaire reconegut o qualsevol altre.
Continuarà...

Gràcies, Hannab pel reconeixement de la meva tasca renovadora externa.
Confio en la teva (teves) aportacions. Ja veus que en el segon post aclareixo una mica més l'assumpte. Com deia abans: continuarà...

Benvinguda la teva (teves) aportació, llibreter. Ja pots anar pensant l'enfocament i exercitant-te. A veure quants estils nous trobes, a part d'un que titularem "el llibreter".

No cal que portis pressa, Francesc, que em sembla que ni jo ho tinc del tot clar. Estic segur que no et conformaràs amb una única aportació. Així ho espero.

Ja ets a la llista, arare. Si vols més informació, detalls, etc., sóc tot teu. També tinc moltes esperances posades en tu.

violette ha dit...

M'apuntooo!!

pere ha dit...

Quedés apuntada!
Gràcies per l'enllaç al teu bloc.

Sani Girona Roig ha dit...

Jo aplaudeixo l'empenta el M* i felicito a tots els altres per les ganes de participar.

El text de base és preciós i em sembla un bon punt de sortida.

Xurri això ni es pregunta.Valen totes les llengües, xinès inclòs.

Jo no prometo res perquè ja vaig prou atabalat i no em vull estressar més amb més compromisos.
Però deeclaro solemnement que miraré de participar-hi.

Comenceu a psssar, que ja us atraparé si els deus volen.

p ha dit...

Quedes apuntat, sani. Ja veus que tu has estat l'estímul primordial periniciar 'aventura :-)