Per la Júlia
Et dic i prenc mon pèl amb dits ben fins, xic prim, que crec que tot poc és, doncs ets i vius i ja ben fosc es fa, la mort ens ve, i el sol del cel se'n va. El nin, quan neix, ja sent com put la mort, i amb gran plor és nat, mes ben al punt ja res no li és tan rar al nas, i viu amb zel al món, fins que es fa tard, i amb urc i amb l'ull ben viu, orb és de nou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Genial!!!
Tens bon gust,Montse.
Sí la Julia acumula en poc tros frases exelses que fan de la seva variació una mostra genial.
El nin, quan neix, ja sent com put la mort,
i amb urc i amb l'ull ben viu, orb és de nou
Per ser l'autor d'aquests dos trossos faria kilòmetres a peu ..
Júlia, chapeau !
Ep, volíem dir frases excelses!!!
Oui, Júlia, chapeau!
Merci bien més amis francòfons.
Magnífic!!
Publica un comentari a l'entrada