dimecres, 28 de novembre del 2007

Transformació 25: Mono (síl·labs)

Per la Júlia


Et dic i prenc mon pèl amb dits ben fins, xic prim, que crec que tot poc és, doncs ets i vius i ja ben fosc es fa, la mort ens ve, i el sol del cel se'n va. El nin, quan neix, ja sent com put la mort, i amb gran plor és nat, mes ben al punt ja res no li és tan rar al nas, i viu amb zel al món, fins que es fa tard, i amb urc i amb l'ull ben viu, orb és de nou.

6 comentaris:

Montse ha dit...

Genial!!!

Unknown ha dit...

Tens bon gust,Montse.
Sí la Julia acumula en poc tros frases exelses que fan de la seva variació una mostra genial.

El nin, quan neix, ja sent com put la mort,

i amb urc i amb l'ull ben viu, orb és de nou

Per ser l'autor d'aquests dos trossos faria kilòmetres a peu ..

Júlia, chapeau !

Unknown ha dit...

Ep, volíem dir frases excelses!!!

rhanya2 ha dit...

Oui, Júlia, chapeau!

Júlia ha dit...

Merci bien més amis francòfons.

Barbollaire ha dit...

Magnífic!!