Pel Barbollaire
Olor cendrós que,
de vegades,
ens colpeja el dins
amb el seu record.
Sense saber d’on ve.
Passes lentament elegants,
o malaltissament xarxotes.
No hi ha temps
per endreçar i classificar
les necessitats del desig
de viure.
Som passat d’un futur efímer.
Sanglot de mort.
Conversa abstreta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
sanglot de mort... caramba... això sí que és resumir la vida
(sort que només és un resum)
bona nit, barbollaire
Òndia, que bo!
ufff... de veritat que m'he quedat muda
bon dia a tots
iruna... és que la vida és tan curta de vegades... que potser més que vida sembla sembla el temps que passa entre dues pulsacions del no-res...
bon dia xiqueta... un petonet. gràcies!
_____________
mar...
jo que passo de puntetes pels teus brisalls intentant aprendre de tu...
És un honor llegir aquest comentari, que em deixa sense paraules. (i sense ego.. que s'ha inflat tant que ha fugit i no se on para ;¬P)
moltíssimes gràcies. De tot cor.
S'agraeix el vers final, que ens distreu del terrible "sanglot de mort". Són versos inquietants...
buf buf buf, touché!
un 11, company!
Ens estem superant a nosaltres mateixos, Quenó quedarà en pilotes.
Publica un comentari a l'entrada