Transformació 6: Aclariment

Per Pere

Com sigui que corren per Internet versions diverses construïdes a partir d’una idea original atribuïda a l’escriptora Mercè Rodoreda i ningú no ha gosat fins ara, per mala fe o desídia, esmentar el veritable origen del fet que narra l’autora -només el Llibreter en fa una insinuació-, em veig en l’obligació moral d’explicar el poc que sé.

Corria l’any 1397, o potser era ja el 1400 –les dates amb el temps es fan boiroses-, quan Pere March, servidor del rei Alfons d’Aragó, ja passada la seixantena, però encara vigorós, barba grisa i cap clar, passejava una tarda pels afores de Gandia, o potser de València –el temps fa que els noms dels llocs es desdibuixin en la meva memòria. L’acompanyava el seu germà Jacme, senyor d’Eremprunyà, cavaller valent, com s’havia demostrat en la lluita contra Pere el Cruel de Castellà, i aleshores convalescent d’una llarga malaltia.

En Pere March acabava de tenir un fill, el gran Ausiàs, de la seva segona esposa, Lionor Ripoll. El fet l’havia trasbalsat per inesperat, i no cal entrar en detalls. Sabedor que a la mort s’arriba a través del camí de la vida, repassava la seva i es planyia del que ja no viuria. En Jacme, més pendent dels seus propis pensaments que de les paraules del seu germà, a penes escoltava els seus versos inspirats en Sèneca i dels quals tants altres, inclosa la Rodoreda, s’apropiaren després:

Al punt c’om naix comensa de morir,
e morin creix, e crexen mor tot dia,
c’un pauch momen no cessa de far via,
ne per menjar ne jaser ne dormir,
tro per edat mor e descreix a massa,
tan c’axi vay al terme ordenat,
ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,
mas pus avan del terme null hom passa.

I així, unes quantes estrofes més, mentre el sol s’amagava rere les cases, ja més properes, de la ciutat de Gandia, o potser era València.