dimarts, 20 de novembre de 2007

Transformació 11: brisall

Per la mar

Passejava
la saviesa de la mort

agafada
del bracet d’aquella vida

ensenyant-li
que el viure és dia a dia

i la mort
un instant de nit que expira.

3 comentaris:

iruna ha dit...

m'agrada

m'he començat a enredar pensant en el "brisall" com a procediment... buscant la paraula al diccionari... trobant "escapoló"... lligant "es-cap-oló" amb "és-cap-olor"... pensant si podia tenir relació amb la mort com expiració...

sense fer cap elogi de la vida i amb poques paraules, me transmet sensació de ganes de viure

darabuc ha dit...

El vers comença a ser una opció majoritària. Si la sèrie continués, caldrà veure si som nosaltres que ho veiem amb ull de vers (i en part és així) o en quina mesura ho demana el propi text (com també ho és).

M'ha agradat la teva versió.

Arare ha dit...

És absolutament "brisall de mar", mar... gràcies!!