m'he començat a enredar pensant en el "brisall" com a procediment... buscant la paraula al diccionari... trobant "escapoló"... lligant "es-cap-oló" amb "és-cap-olor"... pensant si podia tenir relació amb la mort com expiració...
sense fer cap elogi de la vida i amb poques paraules, me transmet sensació de ganes de viure
El vers comença a ser una opció majoritària. Si la sèrie continués, caldrà veure si som nosaltres que ho veiem amb ull de vers (i en part és així) o en quina mesura ho demana el propi text (com també ho és).
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules. -A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten. -Ja senten què? -L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
Les traduccions
És un dir... és el bloc on anem deixant les traduccions del fragment de la Mercè Rodoreda que apareixen aquí.
Les veus de les traduccions
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita. Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
3 comentaris:
m'agrada
m'he començat a enredar pensant en el "brisall" com a procediment... buscant la paraula al diccionari... trobant "escapoló"... lligant "es-cap-oló" amb "és-cap-olor"... pensant si podia tenir relació amb la mort com expiració...
sense fer cap elogi de la vida i amb poques paraules, me transmet sensació de ganes de viure
El vers comença a ser una opció majoritària. Si la sèrie continués, caldrà veure si som nosaltres que ho veiem amb ull de vers (i en part és així) o en quina mesura ho demana el propi text (com també ho és).
M'ha agradat la teva versió.
És absolutament "brisall de mar", mar... gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada