diumenge, 25 de novembre de 2007

Transformation 22: Pirouette, cacahouète

Per la Violette




Il était une fois deux hommes,
Pirouette, cacahouète,
Il était une fois deux hommes,
Qui aimaient bien philosopher {x2}

Le petit ne disait rien
Pirouette, cacahouète,
Le petit ne disait rien
Mais l’homme grand parlait très bien {x2}

Celui-ci s’est arrêté
Pirouette, cacahouète,
Celui-ci s’est arrêté
Et le petit l’a écouté : {x2}

« On n’a pas beaucoup le temps »
Pirouette, cacahouète,
« On n’a pas beaucoup le temps »
« La vie se passe en un instant » {x2}

« C’est pourquoi les bébés pleurent»
Pirouette, cacahouète,
« c’est pourquoi les bébés pleurent»
« Ils reconnaissent bien l’odeur» {x2}

« Quelle odeur ?» dit le petit
Pirouette, cacahouète,
« Quelle odeur ?» dit le petit
« L’odeur sauvage de ce qui meurt» {x2}

Mon histoire est terminée...
Pirouette, cacahouète,
Mon histoire est terminée...
Messieurs, Mesdames, applaudissez ! {x2}




*Transformant la cançó tradicional francesa « Pirouette, cacahouète » (en cursiva el que queda de l’original)


Nota dels editors: Aconsellem a aquells lectors amb coneixements musicals limitats que vulguin cantar la transformació -que és el que cal fer- que obrin aquesta pàgina i vagin seguint la melodia. Apa, torneu a començar!

7 comentaris:

iruna ha dit...

m'ha agradat molt poder llegir la lletra escoltant la música. amb esta versió, l'home gran i el petit m'entren més bé...

gràcies per l'enllaç amb la música. només amb la partitura no hauria cantat la cançó.

continua impressionant-me pensar que quan naixem i plorem pot ser de notar "olor de mort"... potser plorem d'alegria, o per allò que diuen que necessitem afagar una bona alenada d'oxigen, o potser cadascú plora o crida o té qualsevol altra reacció per estímuls diferents... i interpretar que només arribar ja notem una "olor salvatge" de mort... quins pensaments...

m'agrada que poguéssem fer-ne piruetes i cacauets i transformacions

barbollaire ha dit...

buuuufff....!!!
plas, plas, plas,plas, plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas, plas,plas,plas,
plas... Da capo i ad libitum)

;¬)*

gemma ha dit...

Violette, ets la reina de la originalitat!!

Arare ha dit...

És curiós... quan era petita la cantava i en lloc de dir "qui avait une drôle maison" deia "qui habitait un tros de maison"... ens la van ensenyar a l'escola. M'apuntaré la lletra "verdadera", pim,pom, fuera.

M'ha agradat molt la teva transformació, Violette!

Júlia ha dit...

Aquestes cançons, quan es fan populars no tenen lletre 'veritable' sinó moltes versions.

Felicitats, Violette!!!

Darabuc ha dit...

Em sumo a l'admiració: fantàstic!

violette ha dit...

Gràcies, és un plaer...