Per la Violette
Il était une fois deux hommes,
Pirouette, cacahouète,
Il était une fois deux hommes,
Qui aimaient bien philosopher {x2}
Le petit ne disait rien
Pirouette, cacahouète,
Le petit ne disait rien
Mais l’homme grand parlait très bien {x2}
Celui-ci s’est arrêté
Pirouette, cacahouète,
Celui-ci s’est arrêté
Et le petit l’a écouté : {x2}
« On n’a pas beaucoup le temps »
Pirouette, cacahouète,
« On n’a pas beaucoup le temps »
« La vie se passe en un instant » {x2}
« C’est pourquoi les bébés pleurent»
Pirouette, cacahouète,
« c’est pourquoi les bébés pleurent»
« Ils reconnaissent bien l’odeur» {x2}
« Quelle odeur ?» dit le petit
Pirouette, cacahouète,
« Quelle odeur ?» dit le petit
« L’odeur sauvage de ce qui meurt» {x2}
Mon histoire est terminée...
Pirouette, cacahouète,
Mon histoire est terminée...
Messieurs, Mesdames, applaudissez ! {x2}
*Transformant la cançó tradicional francesa « Pirouette, cacahouète » (en cursiva el que queda de l’original)
Nota dels editors: Aconsellem a aquells lectors amb coneixements musicals limitats que vulguin cantar la transformació -que és el que cal fer- que obrin aquesta pàgina i vagin seguint la melodia. Apa, torneu a començar!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
m'ha agradat molt poder llegir la lletra escoltant la música. amb esta versió, l'home gran i el petit m'entren més bé...
gràcies per l'enllaç amb la música. només amb la partitura no hauria cantat la cançó.
continua impressionant-me pensar que quan naixem i plorem pot ser de notar "olor de mort"... potser plorem d'alegria, o per allò que diuen que necessitem afagar una bona alenada d'oxigen, o potser cadascú plora o crida o té qualsevol altra reacció per estímuls diferents... i interpretar que només arribar ja notem una "olor salvatge" de mort... quins pensaments...
m'agrada que poguéssem fer-ne piruetes i cacauets i transformacions
buuuufff....!!!
plas, plas, plas,plas, plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas,plas,plas,plas, plas,plas,plas, plas,plas,plas,
plas... Da capo i ad libitum)
;¬)*
Violette, ets la reina de la originalitat!!
És curiós... quan era petita la cantava i en lloc de dir "qui avait une drôle maison" deia "qui habitait un tros de maison"... ens la van ensenyar a l'escola. M'apuntaré la lletra "verdadera", pim,pom, fuera.
M'ha agradat molt la teva transformació, Violette!
Aquestes cançons, quan es fan populars no tenen lletre 'veritable' sinó moltes versions.
Felicitats, Violette!!!
Em sumo a l'admiració: fantàstic!
Gràcies, és un plaer...
Publica un comentari a l'entrada