Per Manel Marqués
L'home llarg i prim de barba grisa intentava en va acomodar el pas al del seu acompanyant, que amb prou feines aconseguia no perdre camí al seu costat. En una pausa digué, deixant caure les paraules de ben amunt:
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
-Ah. I m'ho dius ara? vull dir, després de... Bé, ja m'entens.
Un somriure de satisfacció va modificar lleument el dibuix de la barba
-Ho veus? Tampoc ara t'atreveixes a pronunciar aquesta paraula. I no t'hauria de fer por. Ja no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
quina paraula?
ÔÔ
jo també dubto... de debò! comença per M?
A saber com devia acabar la passejada pel Portal de l'Àngel by Xurri...
No penso escriure la paraula. A mi també em fa una mica de por
Publica un comentari a l'entrada