dijous, 22 de novembre del 2007

Transformació 16: Gris

Pel Barbollaire


Olor cendrós que,
de vegades,
ens colpeja el dins
amb el seu record.

Sense saber d’on ve.

Passes lentament elegants,
o malaltissament xarxotes.

No hi ha temps
per endreçar i classificar
les necessitats del desig
de viure.

Som passat d’un futur efímer.
Sanglot de mort.

Conversa abstreta.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

sanglot de mort... caramba... això sí que és resumir la vida
(sort que només és un resum)

bona nit, barbollaire

mar ha dit...

Òndia, que bo!
ufff... de veritat que m'he quedat muda
bon dia a tots

Barbollaire ha dit...

iruna... és que la vida és tan curta de vegades... que potser més que vida sembla sembla el temps que passa entre dues pulsacions del no-res...

bon dia xiqueta... un petonet. gràcies!
_____________

mar...
jo que passo de puntetes pels teus brisalls intentant aprendre de tu...
És un honor llegir aquest comentari, que em deixa sense paraules. (i sense ego.. que s'ha inflat tant que ha fugit i no se on para ;¬P)
moltíssimes gràcies. De tot cor.

Anònim ha dit...

S'agraeix el vers final, que ens distreu del terrible "sanglot de mort". Són versos inquietants...

Montse ha dit...

buf buf buf, touché!

un 11, company!

Júlia ha dit...

Ens estem superant a nosaltres mateixos, Quenó quedarà en pilotes.