dissabte, 12 de gener del 2008

Transformació 80: en diagonal

Per la mar

Caminaven, abstrets dins una conversa mesurada:

-la vida és: nàixer, plorar i morir. No sents l’olor?

- De què collons em parles, tio?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

-L'olor dels calamars a la romana, coi! Què tinc gana! Tu no en tens?
-És clar que tinc gana! És que dius unes coses tan rares...
-Dic que mentre no morin, alguna cosa haurem de menjar, no creus tio???!!

;)

Montse ha dit...

Sort que la Gemma ho té clar - a mi em va quedar clar quan algú em va posar un comentari-

Que també naixem per riure!!!! i per gaudir i per estimar.

Una abraçada, Mar!

mar ha dit...

jejejeje... ets l'hòstia, gemma!
jo el que sento ara és l'olor de l'espatlla de be que s'està coient al forn... si en vols, ja ho saps, vine a l'hora de dinar.
un petó

mar ha dit...

aiiisss, arare, que vam arribar cinc minuts tard... i mira que veniem ràpid, però això d'anar a 80 ens va fer retrassar...
teníem moltes ganes de veure't (us, a tots).
També va venir la princesa... però espero que ens podrem veure el dia 9 (apunta-ho a la teva agenda, perquè sé que aniràs atabalada amb la bona nova...)

Tens raó, jo també tinc clar que em nascut per riure, per gaudir, per ser feliços... però aquest parell de senyors em sembla que no ho saben.

una forta abraçada de part de la princesa, del pensador i també meva.