Per la mar
Caminaven, abstrets dins una conversa mesurada:
-la vida és: nàixer, plorar i morir. No sents l’olor?
- De què collons em parles, tio?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
AQUÍ:
ei
el llibre
TEXT BASE
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
Les traduccions
És un dir... és el bloc on anem deixant les traduccions del fragment de la Mercè Rodoreda que apareixen aquí.
Les veus de les traduccions
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
Entrades
transformadors actius, emparaulats, o gairebé
- 19.57 versió beta
- A mitjanit
- Alícia (sense blog, encara)
- aquari
- Ara mateix
- bona nit i tapa't
- brisalls de mar
- camins d'iruna
- Casa Inhòspita
- Changing, again
- darabuc
- de lejos
- des del meu mar
- dipofilopersiflex
- el bloc d'en Francesc Puigcarbó
- el llibreter
- el paseante
- el pensador
- el racó de l'Antoni
- gemma blog
- hanna B
- katrin bajo la lluvia
- la panxa del bou
- M@re Nostrum
- malerudeveure't
- Noticias desde Vladivostok
- post-its sacados de la papelera
- saragatona
- txacoté
- un cos sóc, nu
- un lloc per nosaltres
- univers privat
- violette moulin
Arxiu del blog
-
▼
2008
(223)
- ► de setembre (15)
-
▼
de gener
(36)
- Transformación 102: lógica
- Transformació 101: Tot l'enyor de demà
- Transformació 100: Notícies fresques!!
- Transformació 99: Que no? Que sí!
- Transformació 98: catosfèrica
- Transformació 97: Monosíl·labs
- Transformação 96 : Traduttore tadittore.
- Transformació 95: Comunicació verbal vergonyosa
- Transformación 94: función de x
- Transformació 93 : Inadequat
- Transformació 92: Antecedents
- Transformació 91: Transimatges
- Transformació 90: Cançó antiga de protesta
- Transformació 89: Imprecisions
- Transformació 88: Palíndroms encadenats
- Transformació 87: Un dels dos
- Transformació 86: sorpresa!
- Transformació 85: granota
- Transformació 84: Plagi papiroflèxic
- Transformación 83: papiroflexia
- Transformació 82: Calidoscopi de baixa intensitat
- Pleguem!
- Transformació 81: Esdrúixoles i planes
- Transformació 80: en diagonal
- Transformació 79: substitució numèrica total
- Transformació 78: Acròstic en estramps
- Transformació 77: La mort des pauvres
- Transformació 76: Educació
- Transformación 75: Coplas de pie quebrado
- Transformació 74: El mort i qui el vetlla
- Transformació 73: Cançó
- Transformació 72 : Pintada reivindicativa
- Transformació 71: Betlem
- Transformació 70: Ionesco - Rhinocéros
- Transformación 69: El tiempo perdido
- Transformació 68: Cap d'any
-
►
2007
(78)
- ► de desembre (42)
- ► de novembre (36)
anotacions (1r text de Queneau)
A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
transformadors en línia:
BACH
RAVEL
KING OLIVIER
OLDFIELD
Ens enllacen
4 comentaris:
-L'olor dels calamars a la romana, coi! Què tinc gana! Tu no en tens?
-És clar que tinc gana! És que dius unes coses tan rares...
-Dic que mentre no morin, alguna cosa haurem de menjar, no creus tio???!!
;)
Sort que la Gemma ho té clar - a mi em va quedar clar quan algú em va posar un comentari-
Que també naixem per riure!!!! i per gaudir i per estimar.
Una abraçada, Mar!
jejejeje... ets l'hòstia, gemma!
jo el que sento ara és l'olor de l'espatlla de be que s'està coient al forn... si en vols, ja ho saps, vine a l'hora de dinar.
un petó
aiiisss, arare, que vam arribar cinc minuts tard... i mira que veniem ràpid, però això d'anar a 80 ens va fer retrassar...
teníem moltes ganes de veure't (us, a tots).
També va venir la princesa... però espero que ens podrem veure el dia 9 (apunta-ho a la teva agenda, perquè sé que aniràs atabalada amb la bona nova...)
Tens raó, jo també tinc clar que em nascut per riure, per gaudir, per ser feliços... però aquest parell de senyors em sembla que no ho saben.
una forta abraçada de part de la princesa, del pensador i també meva.
Publica un comentari a l'entrada