Transformació 90: Cançó antiga de protesta

Per Júlia

L'avi Siset em parlava,
Quan jo havia estat malalt
I pel carrer caminaven
Tornant de Cal Manescal.

Siset que no veus la vida,
Que de pressa va passant,
Plores i rius i gaudeixes,
Però tot és un instant.

Si tu l'estires fort per quí, si jo l'estiro fort per llà,
Per més que estiris i que estiris
No la podràs pas allargar...

Quan un infant el pareixen
No fa res més que plorar,
Doncs percep la mort propera
I la pudor que ella fa.

Després el nin s'hi acostuma,
I ja la pudor no sent,
Que poc que dura la vida,
Cull les roses del present...

Si tu l'estires...