Transformació 68: Cap d'any

Per l'Home dels nassos

Es passejava a poc a poc per la sala, mentre es passava la mà per la barba grisa. Ja volia, ja, fer una transformació, però era inútil: el cursor només tenia blanc pel davant i pel darrere. Impacient, s’imaginava un amic amb qui conversar

-Tinc temps, encara queden uns minuts. Una eternitat per riure i per plorar, per divertir-se -com?-, per ensopir-se, però ara no puc. En el punt que em sembla tenir la idea, no acabo de veure la forma; quan crec que tinc l’estructura , no em vénen les paraules. M’entren unes ganes de plorar com si fos una criatura de bolquers. Pitjor, perquè fins i tot una criatura de bolquers se’n sortiria.

-Se’n sortiria de què?

-De fer una història a partir d’una altra història.

L’amic imaginari, no semblava gaire al cas. Tenia altres interessos en una nit com aquella, però tot i així, i ja que havia estat invocat, li semblava que en aquelles circumstàncies la seva obligació era col·laborar: semblava una ocasió en què l’altre s’hi jugava la vida:

-I si truquessis en Sani, a ell no sembla que li costi gaire, segur que en un tres i no res et té una història a punt, de fet, ja en té tantes que no li importaria deixar-te’n una... O a la Xurri, que fa i desfà en un moment i suggereix idees aquí i allà. Potser la Gemma podrà fer una pausa, i té... no t’has de preocupar més. Si la Iruna està inspirada, serà vist i no vist. La Júlia seria una aposta segura, ja ho saps, no et dirà que no, i en té un catàleg! Potser és l’hora de demanar-li al Martí que et faci una combinació d’aquelles que tant es poden llegir des de l’esquerra com des de la dreta. Parla amb la Violette i, voila...: un prodigi! Fins i tot els qui no tenen bloc tenen telèfon: truca a l’Alícia o a Miquel o a l’altre Ferran. En Darabuc, que fa dies que no diu res, potser et voldrà donar un cop de mà. I les dues Montses, sempre a punt,amb aquesta empenta que tenen? O Ferran, que no para de pensar? I un text poètic de l’Anna, no el firmaries ara mateix? El Hans, encara que estigui lluny, no et sembla bé? I l’opció d’en Pere? Encara que qui sap on para i si té el mòbil connectat. I en Manel, que només ha passat una vegada i creu que ja n'hi ha prou? El Barbollaire deu tenir algun text a punt, segur, encara que se l’amagui. Les misterioses Xenia i Katrin, que tenen el do de la síntesi, de la concentració expressiva, segur que ... No t'atreveixes a trucar al veí de dalt? Definitiu, parles amb el Llibreter i et treu la història de qualsevol prestatgeria... I els que han dit que sí, però encara no hi són, no en saps el número...?

-Em sembla, amic, que aquesta nit la gent no està per a gaires històries, que tothom ja té els seus plans. Saps que et dic: demà serà un altre dia i ara els desitjarem simplement que tinguin un bon any. I ja transformarem la Rodoreda l’any que ve, que no crec que ella porti cap pressa. Què et sembla si ens preparem el raïm i pensem alguns desitjos? Que això si que costa i cal filar molt prim perquè els uns no interfereixin amb els altres.

yin(g)...
yin(g)...
yin(g)...
yin(g)...

yang..., yang... yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang..., yang...

-Òndia, m'han faltat grans, gràcies que tenia panses i pinyons des de Nadal... Aquest rellotge és ben boig. M'ha semblat que ha tocat com a mínim vint-i-set cops, quarts a part, ... i no sé si m'he descomptat...

-És possible; aquesta nit pot passar de tot. Ja has aprofitat cada campanada...?

-I encara me n'han faltat, la veritat. I, tu, a veure si t'afaites, que comença la festa!