Transformació 101: Tot l'enyor de demà

Per Sani

Ara que estic al llit
malalt,
ni esma no tinc d'afaitar-me

Demà m'aixecaré,potser.
Si anem a caminar, prou sé què m'espera

La teva conversa, amable i sincera ,
Reprendrà tot allò que deixàrem
en refer la vorera
per on passejàvem.

Aquell dia, com sempre, tu de gala vestit,
Amb barba perfectament retallada,
color rosat a les galtes,
i el vermell dins del pit

Em parlaves del temps i del fet que s'escola
Massa ràpidament, talment una dalla
Que ens escapsa el plorar, i que el riure esmicola
foragita l'spleen i la disbauxa retalla

Prou clar ho té el nadó que gemega.
El seu crit diu ben fort : "— Ja ho sé tot…"

Coneix, endevina el sentit i el secret
D'aquella fortor que li envaeix l'estança

Tot allò que m'espera,
tot l'enyor de demà
ho tinc ben assumit: és la Mort.

També vosaltres viureu, us acostumareu
al perfum de la Vida
i a l'olor de la Parca…"



[ TOT L'ENYOR DE DEMÀ (A Marià Manent) ]