Per Sani
Jean T'has quedat sol, amic. Ja només quedes tu defensant que la vida fa olor, que sents olor de vida, enfrontant-te a la opinió general. Tu contra tots...
Béranger Sí, prou que ho sé que tots m'han abandonat. He perdut tots els amics i fins i tot la meva estimada Daisy. Només em quedes tu, Jean, i.. fas cara de malalt!
Jean No per gaire estona, noi, ho sento. Jo també t'he de deixar. La vida és massa curta com per perdre-la amb gent com tu que no s'avé a raons.
No hi ha temps per tot, divertir-se i ensopir-se , riure i plorar. No, o una cosa o l'altra, i cal triar. Potser sí que et penses que tu tens raó contra tothom. Que tu ets els més ben vestit, amb la barba més ben afaitada, el més ben plantat, el més llest.. i tot plegat. Vols tenir raó contra la majoria? Olor , dius ? Quina tara, quina desgràcia, quina anomalia més gran. Et deixo, noi. Podreix-te tot sol… Me'n vaig amb la gent normal.
Béranger Jo bé que voldria sentir la pudor de vida que sent tothom en aquesta ciutat. Prou que m'hi voldria acostumar... Diuen que l'home a tot s'acostuma. Però no puc. De pudor jo no en sento cap…. Per a mi la vida fa olor. Ho sé des que vaig néixer i vaig començar a plorar.
Respiro fondo i ho torno a intentar. Miro de sentir alguna mena de pesta per no veure'm diferent, i poder formar part del ramat …! Ahh, ahh, brr !
No. No. De cap manera. Prou. Ho tinc decidit. M'enfrontaré a tot i a tothom si cal. Seré l'últim home que gosa dir la seva veritat. Cridaré ben fort que sento olor de vida. I ho mantindré fins al final. No capitularé pas. Ni ara ni mai !
Rhinocéros (final del 3er acte)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada