Veig dos homes que caminen a poc a poc. S'aturen. El més alt i ben vestit, amb barba grisa, li diu alguna cosa a l'altre, amb barba de dos dies, que sembla distret. Gairebé no els sento: riure, plorar, temps, morir, vida, criatures, olor, avesar-se... Quan se separen, el més baix es treu un esprai de la butxaca i, amb aire furtiu i mà tremolosa, pinta en vermell unes paraules a la paret. Les fotografio i les penjo a Internet.
Entrades
2 comentaris:
En el fons, aquest pere és un revolucionari... i ara li hem vist el llautó!!
ja ho pots ben dir... jo crec que aixó de la Rodoreda... no vull dir més, tu mateixa, pensa-hi
:)
Publica un comentari a l'entrada