Per Antònia
Sempre ha de dir alguna bestiesa: la d’aquesta tarda, que la mort avisa amb l’olor. I quin blanc tan planxat, el de la camisa! Segur que es va aturant perquè tothom s’hi fixi. Alça la veu i mira al seu voltant cantant alguna frase filosòfica. I a mi, que m’agafa una mica de mal al genoll, m’agrada donar-lo pel seguit.
(no sabem si l'Antònia té bloc)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada